I no m' agraden les ostres. Ni tant sols les que tenen perla. Costen d' obrir, fan pudor, i no només has de menjr-les crues, si no que a més, vives!
Però no queda gaire alternativa oi? No puc escollir. I posats a passar-me la vida en una ostra, almenys fotre-li queixalada. El gust és llefiscós, regust amarg de la llimona, soso, insípid. Insipid com una ostra.
I se que només hi han tres camins. O víctima, o botxí, o espectador. I cap dels tres m'atrau. I la combinació dels tres tampoc. Deus, quin mal d' estomac. Crec que vomitaria.
Com que tampoc estic segur exactament del que vull, passejo com un turista accidental, mossegant i mossegat, i mirant, mirón, voayeur de emocions, exhibicionista de sentiments... Ja.
Una supernova és un remei infalible per al mal de cap. Però no és mal de cap el que tinc. Més aviat mal de quiet. Estic aburrit, de queixaladetes petites als peixets petits que m' envolten i em queixalen.
Sortiría disparat, empés per la energía cinética de la rotació de la terra si aquesta s' aturés de cop? Molaría no? 40 g's de decceleració. I pam! Tots enclastats contra l' objecte que tinguessim directament al nostre Est. I el vent? Sería brutal! Durant una estona, i fins que perdessin la quantitat de moviment per roçament amb el terra, vents de més de 1000km/h! Els mars... Imagineu el merder que podeu montar si correu amb una galleda plena a vessar d' aigua i freneu de cop. El punyeter jucidi final!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada