L'impostor

- No soc jo! És un impostor! - I un dit acusador ,m'assenyala enmig de la sala plena de gent.
Totes les mirades es giren, buscant-me, enfocant-me, soc de sobte el centre d' atenció.
Segueixo el dit acusador en direcció contraria, la ma, el braç, la espatlla, i veig la imàtge especular de mi mateix.
I mentre em miro als ulls, recordo, i alleugerit torno a respirar. Soc jo l'impostor. I ja no cal que segueixi vivint la teva vida, no cal que segueixi pensant el que tu penses, ni sentint el que tu sents. Puc tornar al limb dels impostors, on els falsos personatges ens alimentem de somnis.

Viure la patètica existència que portes? Sense  un brí d'heroísme,  una gota de emoció, un fil d' esperança, un suspir de passió...

Tota teva, chaval! Jo només feia una substitució...