I si. Tinc censor. Malauradament, intento contenir-me quan se que tinc public. No hi havia una teoria al respecte? L'observador modifica el comportament de la mostra...
Ea per necessitat. I per autoconeixement. Tinc una imaginaciò bastant incontrolable, i intento no especular. Del llatí, especulum, que vol dir mirall. De la epoca en que els miralls eren metalics, i no només invertien la imatge, si no que la deformaven.
Deformo la realitat dintre el meu cap? Segurament. Per això he de provar establir un espai de pensament neutral.
Fets i no paraules! Però el cervell em deixa justet la capacitat d'esborrar quan, repassant un paràgraf, trobo un verb, un adjectiu, que sorgeix del meu imaginari.
Si dic que m'agradaria veure't, es segurament un fet. Però les implicacions i interpretacions d'aquesta oració tant simple poden portar a alimentar unes expectatives basades en premises absolutament inventades.
Autocensura? O supervivència emocional? Guarda la ploma, que està esmolada i encara et tallaràs!
Published with Blogger-droid v1.6.5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada