L'absurd de les ganes que en tenía m'ha sorprés.
I en tinc ganes, però és incomprensible. Com voler pujar a l'escenari, focus, micro i tota la pesca, però només quan ja no queda ningú per a vure-ho.
Pànic escènic?
Escriure quan no queden lectors. Que si n'hi han, m'obceco amb el que diràn, i acabo fent malabarísmes sense sentit. Tanco els ulls un moment, i m' adono que darrera el somriure fàcil i l' encantador small talk i ha una manca absoluta de ganes de socialitzar.
No m' interessa. Em cansa.
