Encar hi ets, estimat amic? Encara segueixes mirant, de tant en tant, a veure si es cert que m'he buidat del tot? Però no es buit, no, que és ben bé al revés! Era el buit el que m' enpenyía a provar d' omplir-lo amb paraules...
I ara em queda la curiositat justeta per a saber qui ets. El respecte per l' interlocutor anónim, que amb les seves punxes en la gàfica plana m'emnpeny a, de tant en tant, pehar un cop d' ull i escriure alguna cosa, cuïta-corrents, per a que la decepció no sigui majúscula.
El cert és que no tinc massa temps. Les decisions se m'han anat acumulant durant aquests mesos, i estic en temps de pròrroga. Les aigues tornen a ser planes, i m' estabilitzo, quasi sempre, en un afany mundà d' assolir un estatus reconegut en el meu entorn. Patètic? Segurament. Però no em queden masses il.lusions tangibles!
Salut, i ara també, Peles.
Cel sobre Berlin
Al tren, el cel era grís, i com sobre el cel de Berlín, he anyorat els colors. Tons ocres, apagats, discrets... neceswitem unq explosió de llum.
sequera
Tinc sequera literaria. Serà del Sant Jordi. O de l' exces de feina. O de que tinc el cap en un altre lloc.
Perque ploure, plou prou!
Tinc sequera. A la boca, a la gola, la sensació d' estar a punt d' entrar un altre cop en un desert sense dur ni gota d' aigua.
Escolto l' últim disc de AF, i es veritat. és una mica trist. És bó però... Molt... Ara mateix, quasi millor una altra cosa.
Tinc sequera. Inclús de gustos. No em ve de gust rés.
Estic aburrit, o trist, o necessariament desconcertat.
Perque ploure, plou prou!
Tinc sequera. A la boca, a la gola, la sensació d' estar a punt d' entrar un altre cop en un desert sense dur ni gota d' aigua.
Escolto l' últim disc de AF, i es veritat. és una mica trist. És bó però... Molt... Ara mateix, quasi millor una altra cosa.
Tinc sequera. Inclús de gustos. No em ve de gust rés.
Estic aburrit, o trist, o necessariament desconcertat.
Ara
L'ara. Resultat dun trenat de tots els monstres i pors d'ahir i tots els somnis de dema.
L'agulla del comptakilometres que marca alguna cosa tant fugicera que es un esborronat per a la vista, un espatec continuo. Hei hei heu!
Crash! he fet aquesta nit.
Tornava de sopar a casa d' uns amics. M'es amunt de plaça Lesseps, i he sigut tant xulo que no he volgut cambiar el vehicle habitual.
Amb rodes a les sabates, baixant per major de Gràcia, m'he adonat de que era massa perillós. I m' he llençat a donar voltes pels carrerons de Gràcia.
Ups. en principi molt bé, però poc a poc, carrer Salmerón, una gentada increible! Passo a Vardi, i encara pitjor... I en una cruïlla, no se de que amb que, de sobte m' han sortit una happy family caminant...
Pare, Mare i nena pre-adolsecent, i jo que hi anava de cap. i com a les pel.lícules, en càmara lenta, el pare estirant cap a una banda, la mare cap a l' latra dreta, esquerra, cap on vaig, no puc frenar a temps (tampoc no en se massa de frenar en baixada...) Esquerra! Vorera! Salt! I puto cotxe que surt just en aquell moment, crit de la nena, i CRASH. Empotrat.
Hostia. Quin mal em fa tot. El que més, l' orgull. - Si no sabes, ves caminando! Em cridaven, jo per terra mig dessagnat... Bé, dessagnat no, que només tinc un tall a la cama, i no han calgut ni punts.
Però ridi ridi ridi. Durant una estona, sentat a terra, m' he esperat a que la penya pirés. I he dubtat.
Estava a punt de posar-me les sabates i deixar les rodes. Definitivament. Però que carai. Ja recuperaré la tècnica. M' he aixecat, i poqueta a poquet he anat marxant, conscient de les mirades desaprobatories, però intentant mantenir el cap ben aixecat.
Crash! Encara em tremola tot. Demà seguiré. La letra con sangre entra, i el patinar també!
Bona nit i bona sort.
L'agulla del comptakilometres que marca alguna cosa tant fugicera que es un esborronat per a la vista, un espatec continuo. Hei hei heu!
Crash! he fet aquesta nit.
Tornava de sopar a casa d' uns amics. M'es amunt de plaça Lesseps, i he sigut tant xulo que no he volgut cambiar el vehicle habitual.
Amb rodes a les sabates, baixant per major de Gràcia, m'he adonat de que era massa perillós. I m' he llençat a donar voltes pels carrerons de Gràcia.
Ups. en principi molt bé, però poc a poc, carrer Salmerón, una gentada increible! Passo a Vardi, i encara pitjor... I en una cruïlla, no se de que amb que, de sobte m' han sortit una happy family caminant...
Pare, Mare i nena pre-adolsecent, i jo que hi anava de cap. i com a les pel.lícules, en càmara lenta, el pare estirant cap a una banda, la mare cap a l' latra dreta, esquerra, cap on vaig, no puc frenar a temps (tampoc no en se massa de frenar en baixada...) Esquerra! Vorera! Salt! I puto cotxe que surt just en aquell moment, crit de la nena, i CRASH. Empotrat.
Hostia. Quin mal em fa tot. El que més, l' orgull. - Si no sabes, ves caminando! Em cridaven, jo per terra mig dessagnat... Bé, dessagnat no, que només tinc un tall a la cama, i no han calgut ni punts.
Però ridi ridi ridi. Durant una estona, sentat a terra, m' he esperat a que la penya pirés. I he dubtat.
Estava a punt de posar-me les sabates i deixar les rodes. Definitivament. Però que carai. Ja recuperaré la tècnica. M' he aixecat, i poqueta a poquet he anat marxant, conscient de les mirades desaprobatories, però intentant mantenir el cap ben aixecat.
Crash! Encara em tremola tot. Demà seguiré. La letra con sangre entra, i el patinar també!
Bona nit i bona sort.
I'm boring
Estic aburrint. Segurament d' aquí uns anys em farà gràcia llegir les penjades que tenia. Crisi dels quaranta en diuen. Però ja porto díes sense escriure. Serà que el que m' enpenyia era l' angoixa.
Em piro del lànguid
Si de cas tornés a estar lànguid un altre día, ja tornaría!
Em piro del lànguid
Si de cas tornés a estar lànguid un altre día, ja tornaría!
aquesta lluna que ho banya tot
I jo, impressionable de mena, li he tornat l' esguard. I m'ha dit que me la emportés. Que durant un temps em vetllaría els somnis. - Els somnis? Quins somnis? jo no en tinc de somnis! Jo només actuo, executo, i miro de mantenir el petit grau de consequència que em pertoca! -
Ha rigut. No se com, però ho he notat. I en el riure, com en el conte, cent mil cascabells tronant entre els parietals. Quan per fí ha tornat el silènci, jo perdut ja en cada reflexe i sense cap ganes de sortir-ne, m'ha fós els pensaments fins que tot jo només era somni.
El ring absurd del telèfon rebent un correu m' ha despertat i m'ha escopit fora de cop. Ansiós, com tant sovint en els últims temps, he esborrat la imàtge per centrar-me en el fred saber estar d'una safata d' entrada plena de ofertes - ulleres MailAulf , novedades scrapbookin, vueling... -.
M'ha quedat el regust dolç. Segurament inassolible, però tinc un somni. Un somni de mar.
De moment, la imàtge em lliga les paraules.
Bona nit, i bona sort.
EXIT
De vegades, en una feina molt complicada, assoleixo un EXIT. No passa sovint, i últimament menys, però de tant en tant... de tant en tant tinc un dia realment brillant. I faig alguna cosa veritablement espatarrant.
D' aquelles que faríen morir d' enveja a d' altres programadors.
Aleshores, paro. Ho probo. Ho torno a probar. I tinc un moment de eufória salvatge. Em sento l' amo del mon.
Al cap em balla la idea de fer alguna trucada. De compartir-ho amb algú, perque de que serveix ser absolutament creatiu si no pots compartir-ho? Si no pots veure com algú empatitza amb tu fins al punt d' estar realment eufóric per la teva eufória? ...
En aquests moments, em sento sol. El que faig no te puta gràcia per a ningú que m' importi, i amb qui m' agradaría compartir-ho, encara que no ho entengui, no puc per raons de salut mental. Amb els altres... com a molt rebría una palmadeta a l' esquena.
Quina merda de curro. Amb el que m' agrada a mi anar d' estrella!
D' aquelles que faríen morir d' enveja a d' altres programadors.
Aleshores, paro. Ho probo. Ho torno a probar. I tinc un moment de eufória salvatge. Em sento l' amo del mon.
Al cap em balla la idea de fer alguna trucada. De compartir-ho amb algú, perque de que serveix ser absolutament creatiu si no pots compartir-ho? Si no pots veure com algú empatitza amb tu fins al punt d' estar realment eufóric per la teva eufória? ...
En aquests moments, em sento sol. El que faig no te puta gràcia per a ningú que m' importi, i amb qui m' agradaría compartir-ho, encara que no ho entengui, no puc per raons de salut mental. Amb els altres... com a molt rebría una palmadeta a l' esquena.
Quina merda de curro. Amb el que m' agrada a mi anar d' estrella!
Silenci per prescripció facultativa.
Però aquí no. I em sento una mica culpable. Hauría de restar silenciós, desapareixer del mapa i integrar-me en la dansa macabra dels mortals, en rutines aparents i tallat de bon matí.
Per algun lloc s'ha d'escapar el vapor. I sotmés a les presions de una xarxa social poc sociable, triangulo el meu estat en hipofisi caramelitzada.
Sublimo. De solid a gas, sense estat intermig.
Tres, dos, ú... ignició!
Com en una nau espacial. Ciao bambinos! Em piro,i el d'aqui una estona és l'únic que m'interessa. La resta, pors, angoixes, esperances, il.lusions... es van atenuant amb els kilometres com sopa de boira al sol.
I mente l'acceleració emocional m'empeny contra el.seient, i vaig veient les imatges dels útims dies cada cop més petites, escolto amb els cascos el bowie, dient que desde aquí el planeta és blau i no hi puc fer més.
Si avui es dimarts, aquest tren em porta a Sitges.
I mente l'acceleració emocional m'empeny contra el.seient, i vaig veient les imatges dels útims dies cada cop més petites, escolto amb els cascos el bowie, dient que desde aquí el planeta és blau i no hi puc fer més.
Si avui es dimarts, aquest tren em porta a Sitges.
Stop th brain!
Atravesso pel parc. No time for loosers. Caminar per aquí es fantastic. Quasi que aturo el cervell ja, que es dimarts i vaig a Sitges.
The black box
En una caixa negra-negra, negre asfalt, negra nit, negre de cabells negres. M'hi he de tornar a tancar. En negre.
Em fan mal els ulls. Serà la llum, suposo. Potser hauría de provar de sortir més lentament. Amb ulleres de sol?
Sense pressa. Ara no. Ja no.
Inconformistes,
ens revoltem contra la identitat dels nostres jos, el teu i el
meu, i mirem de crear un nou espai, on no siguem qui som, sense cap més
contacte que el del escribidor amb el lector.
Perque les cinc neurones seguim anant per lliure, imbatibles, ignorades, i és només de tant en tant que ens deixa agafar el control i forcem la màquina al màxim per a tenir aquest petit moment per a nosaltres.
N'hem aprés. Hem aprés que el nostre objectiu no és assolible, i qué és l' únic que podem esperar. No desapareixer.
Perque les cinc neurones seguim anant per lliure, imbatibles, ignorades, i és només de tant en tant que ens deixa agafar el control i forcem la màquina al màxim per a tenir aquest petit moment per a nosaltres.
N'hem aprés. Hem aprés que el nostre objectiu no és assolible, i qué és l' únic que podem esperar. No desapareixer.
Flipper
De repente descubres que los flippers han llegado tarde y la bolita se cuela en el hoyo.
Puedes, claro, seguir echando monedas sin ni siquiera apretar los botones, solo para ver como la bola sale por el pasillo, pega en un par de campanas iluminando levemente la caja y cae otra vez en el game-over.
Puedes mirar a tu alrededor,que hay más máquinas en este salón, y que fuera hace un SOL de narices.
El corazón, recuperándose de un bypass, lo someto a presiones extremas. La cirugía avanza que es una barbaridad!
Puedes, claro, seguir echando monedas sin ni siquiera apretar los botones, solo para ver como la bola sale por el pasillo, pega en un par de campanas iluminando levemente la caja y cae otra vez en el game-over.
Puedes mirar a tu alrededor,que hay más máquinas en este salón, y que fuera hace un SOL de narices.
El corazón, recuperándose de un bypass, lo someto a presiones extremas. La cirugía avanza que es una barbaridad!
Aïllament
D' un país aïllat, els ports tancats per si venen de l'est, amb llevant i gust de sal, els ponts ensorrats, per si volen creuar el riu, i al Nord, del fred, ni en senten a parlar. La muntanya vilgila, botxí de gel.
Arraulit, entre aquestes quatre parets, em pregunto com he arribat aquí. La llum de la porta m' enpeny encara més contra les parets, i suo i només vull oblidar.
Per trencar el cercle, una mica de gimnàsia sueca. m' en recordo de primaria. Braços amunt, cames tancades, un salt, braços en creu, cames obertes, un salt... Un bon principi. Cada día una miqueta més. Demà quatre flexions i quatre abdominals. La conquesta del cervell per l' endorfina esportiva.
Si pogués deixar de veure'm tant ridícul, deixar d' imaginar-me amb el mallot fucsia de la Nasarre... Quin mal que va fer per la imàtge de l' esport, pobra noia. Mallot fucsia, calentadors blaus, i el nas empolvat.
Arraulit, entre aquestes quatre parets, em pregunto com he arribat aquí. La llum de la porta m' enpeny encara més contra les parets, i suo i només vull oblidar.
Si pogués deixar de veure'm tant ridícul, deixar d' imaginar-me amb el mallot fucsia de la Nasarre... Quin mal que va fer per la imàtge de l' esport, pobra noia. Mallot fucsia, calentadors blaus, i el nas empolvat.
Bloqueig
El bloqueig, carent de sentit,, m' està martiritzant. Bloc, bloc, bloc... queig. Semblo una puta gallina. I no es el cas. O almenys no ho era. He de sortir d' aquest espiral de desig-represió.
Quin coi de record em persegueix? Ara tinc molt clar que el que vull no soc capaç d' agafar-ho. I només hauria d' estirar la ma. I em quedo paralitzat, incapaç de moure'm, amb una tempesta interior que m' està trencant. Intento no pensar. Buidar-me del tot. I buit i tot, l' angoixa segueix, corrosiva, incisiva, congelant-me les mans.
Potser necessito una mica més de temps. I no en tinc! Sento que s' acaba.
No estic depresiu. No estic recreant un passat traumàtic. No, no ... no. No vull pensar-hi més.
Quin coi de record em persegueix? Ara tinc molt clar que el que vull no soc capaç d' agafar-ho. I només hauria d' estirar la ma. I em quedo paralitzat, incapaç de moure'm, amb una tempesta interior que m' està trencant. Intento no pensar. Buidar-me del tot. I buit i tot, l' angoixa segueix, corrosiva, incisiva, congelant-me les mans.
Potser necessito una mica més de temps. I no en tinc! Sento que s' acaba.
No estic depresiu. No estic recreant un passat traumàtic. No, no ... no. No vull pensar-hi més.
Barcelona - Sitges - Barcelona
Another day. Tren. Li agafo el gustet. El tren i la nena, associació d'idees, i ara ja em comença a agradar. Platja, potser gelat, ja es aquí. [a]Deu!
I ja he tornat. Pim pam. 4 hores insuperables. Sembla que puc veure com creix minut a minut. I miro de ensenyar-li un munt de coses. Amb calma, tenint en compte que te molts anys per apendre-ho.
Avui li ha tocat el torn a "treure's sol les castanyes del foc". Un conte, la Blancaneus, amb el final cambiat (quan el caçador avisa la Blancaneus que la bruixa preten llençar-la en un container de brossa - Sang i fetxe encara no - la B. s' emprenya com una mona, s' en torna al castell, i li clava un mastegot a la bruixa, a més de deixar-la castigada sense postres ni gelats durant una setmana...) Una aventura, al parque, si et vols enfilar a les cordes endavant, però tu sola - es que soc petita - Pots fer-ho, només ho has de voler molt. - Puc? - SI! I he patit, que quasi no arriba, però li he anat dient poc a poc on havia d' agafar-se, on havia de posar cada peu... La tercera vegada ho ha fet sola. La cinquena pujava con una mona, amb un somriure de superioritat bestial. Diumenge que ve, o la ensenyo a patinar o la porto a escalar en un rocódrom. Aquesta no s' acollonirà per rés mai.
I ja he tornat. Pim pam. 4 hores insuperables. Sembla que puc veure com creix minut a minut. I miro de ensenyar-li un munt de coses. Amb calma, tenint en compte que te molts anys per apendre-ho.
Avui li ha tocat el torn a "treure's sol les castanyes del foc". Un conte, la Blancaneus, amb el final cambiat (quan el caçador avisa la Blancaneus que la bruixa preten llençar-la en un container de brossa - Sang i fetxe encara no - la B. s' emprenya com una mona, s' en torna al castell, i li clava un mastegot a la bruixa, a més de deixar-la castigada sense postres ni gelats durant una setmana...) Una aventura, al parque, si et vols enfilar a les cordes endavant, però tu sola - es que soc petita - Pots fer-ho, només ho has de voler molt. - Puc? - SI! I he patit, que quasi no arriba, però li he anat dient poc a poc on havia d' agafar-se, on havia de posar cada peu... La tercera vegada ho ha fet sola. La cinquena pujava con una mona, amb un somriure de superioritat bestial. Diumenge que ve, o la ensenyo a patinar o la porto a escalar en un rocódrom. Aquesta no s' acollonirà per rés mai.
Telf
Em tele-fonc. I fós, m' escampo. I suro, oli en aigua, fins que la temperatura dels pensaments esdevé fosforescent i sublim m' evaporo.
El tele-fong, eucariótic, ha considerat el meu estat com a mostra exemplar de materia morta, i preten colonitzar-me els sentiments. Ha escollit un mal moment. Stromboli emocional, entro en erupció descontrolada.
Discrepo
No accepto més interpretacions ni suposicions que no estiguin refrendades amb probes sòlides...
va dir l'home de la cabra.
La cabra és, sense cap mena de dubte, propietat de qui la porta, i el dret a discutir-ho està extingit per els molts i variats errors de judici que en els últims temps s'han produït en aquesta vall...
I si us en queda cap dubte, no serà per la por o la complança que em podreu esberlar. No hi a res a amagar, podeu mirar, podeu tocar, sense trampa ni cartró!
La bossa de gent que s'agrupava al voltant de la cabra restaren en silènci. Silènci agressiu, del que pica al ventre i escanya els pulmons.
I doncs?
Quasi en negr[a]
Quasi en negr[a], espero la son. En negr[a] fosc[a], trencad[a] per una brasa. Espero la son, i penso, i els pensaments són fils prims, tenues línies de plata líquida que s'escampen al meu voltant dibuixant arabescos, dracs i senefes massa complicades per a seguir+les amb els ulls.
M'engarfio a l'extrem punxegut d'un d'aquests fils, i fent-me mimúscul com el cap d'una agulla de marcar, em deixo portar per l'espai que m'envolta en trajectories de capritxos atzar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)