I encara que hi ha qui diu que només queden (i aixeca les dues mans, i plega l'index, el cor i l'anular de la ma dreta, i conta, ú, dos, tres...) vuit dies...
... a mi em sembla una eternitat. Per a que torni. Però de veritat. La que et posa de bon humor, la que fa que s'escapi el riure, la que et fa bullir la sang...
Una Primavera, com la de fa anys.
De moment, només és Març.
