Foto 3
Munchen. 199... ni puta.
Torno de un passeig surrealista. A un MacAuto amb un alemany tonto. I haviem sopat, i hamburgueses, i ara li entra gana i em fa acompanyar-lo... Hosties hosties hosties...
I ara ens tanquem al lavabo, que és l'únic lloc amb una finestra que s'obre, a fumar, i, es clar, a explicar-t'ho. I no sabem si riure o plorar. Hosties hosties hosties...La que es liarà. I de tant en tant, callem a veure si sentim alguna cosa a l'habitació del costat, però que va. L'alemany tonto es un cagat. I riem, es clar. És una especie de superpoder que tens. Fer riure al personal en qualsevol circumstància.
L'endemà, ja no podem riure. 24 hores a Munchen. Un sopar, un esmorzar, un moment de tensió -desfa o no desfà la maleta, deixa els armaris tranquils, una trucada i un atac... Tu te'n tornes amb el paquet en avió. Jo en cotxe. I l'alemany tonto em sableja un sopar, a sobre!. Potser el tonto soc jo!!!
Fotos per a una exposició 2
Foto 2
El Prat del Llobregat. Cap a l'estiu. 1994 o 95 o... i jo que se.
Mirem Gran Hermano. Cadascú a casa seva. Però el comentem per telèfon. Que el teu partener està currant, i la meva partener és... Bé. Definitivament és.
I mira, i ai ves, i va... I de sobte, un Drac. Enorme, foc pels queixals, repta per la vidriera de la terrassa. Amenaçador i maligne. I es clar, Gran Manitú no hi és, que ha anat a caçar Mamuts en forma de "ponme otra tapilla de jamón", i el reserva, encantat de tenir una excusa per a sortir al carrer a les 11 de la nit, surt sallant cap a el Prat. A caçar Dragons!!! Yujuuuu!!!
El Prat del Llobregat. Cap a l'estiu. 1994 o 95 o... i jo que se.
Mirem Gran Hermano. Cadascú a casa seva. Però el comentem per telèfon. Que el teu partener està currant, i la meva partener és... Bé. Definitivament és.
I mira, i ai ves, i va... I de sobte, un Drac. Enorme, foc pels queixals, repta per la vidriera de la terrassa. Amenaçador i maligne. I es clar, Gran Manitú no hi és, que ha anat a caçar Mamuts en forma de "ponme otra tapilla de jamón", i el reserva, encantat de tenir una excusa per a sortir al carrer a les 11 de la nit, surt sallant cap a el Prat. A caçar Dragons!!! Yujuuuu!!!
Fotos per a una exposició. 1.
Foto 1
Major de Gàcia a la alçada de Travessera. Cap a l'estiu. 1993 potser ?
Un pis allargaaaat, amb llum només als dos extrems. En un, una habitació gran, una taula, un ordinador tunejat amb un enorme forat a la xapa, i un ventilador de taula bufant. Olor a cables socarrimats, i clic clic, clic de mouse, i Dracula pujant en un carruatge per una muntanya tristíssima, i run run de gana, i només queda mitja cocacola a la nevera, i tota la pila de burilles del cendrer han sigut repassades més d'un cop... Però falta poc. Molt poc.
Poquet, tant poquet...
Clic, clic, i RRRIIIIIING! Com si fós el timbre del patí, m'aixeco d'una revoldada -i la cadira cau, i les burilles cauen, i el got de Cocacola calenta es balanceja en un si però no, que ai si caic...
I jo no miro rés. Porto 48 hores tancat aquí dins, i almenys podré gorronejar una cigarreta. Luky. Luky Haiga.
I mira tu per on. Heu vingut. Us esperaba, es clar. Però quan, després de més de dos hores us pireu,
Mheu ajudat a netejar el pis, que demà vindrà aquella novia tant pesadeta i si el veu com estava, li agafa un atac.
I ara puc fumar (no burilles, no Luky, Camel! i 2 paquets!)
I menjar (Pa bimbo i Nocilla)
I tinc 2 litres de Cocacola fresqueta i amb gas a la nevera
I tinc prou memoria per recordar que en aquella época, la única que treballava i que podia pagar el tabac, la cocacola, i fins i tot el llexiu erets tu!!!
Major de Gàcia a la alçada de Travessera. Cap a l'estiu. 1993 potser ?
Un pis allargaaaat, amb llum només als dos extrems. En un, una habitació gran, una taula, un ordinador tunejat amb un enorme forat a la xapa, i un ventilador de taula bufant. Olor a cables socarrimats, i clic clic, clic de mouse, i Dracula pujant en un carruatge per una muntanya tristíssima, i run run de gana, i només queda mitja cocacola a la nevera, i tota la pila de burilles del cendrer han sigut repassades més d'un cop... Però falta poc. Molt poc.
Poquet, tant poquet...
Clic, clic, i RRRIIIIIING! Com si fós el timbre del patí, m'aixeco d'una revoldada -i la cadira cau, i les burilles cauen, i el got de Cocacola calenta es balanceja en un si però no, que ai si caic...
I jo no miro rés. Porto 48 hores tancat aquí dins, i almenys podré gorronejar una cigarreta. Luky. Luky Haiga.
I mira tu per on. Heu vingut. Us esperaba, es clar. Però quan, després de més de dos hores us pireu,
Mheu ajudat a netejar el pis, que demà vindrà aquella novia tant pesadeta i si el veu com estava, li agafa un atac.
I ara puc fumar (no burilles, no Luky, Camel! i 2 paquets!)
I menjar (Pa bimbo i Nocilla)
I tinc 2 litres de Cocacola fresqueta i amb gas a la nevera
I tinc prou memoria per recordar que en aquella época, la única que treballava i que podia pagar el tabac, la cocacola, i fins i tot el llexiu erets tu!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)