Hi ha una vaca burra aixafant-me els pantalos
s' arrima i vol passar per un espai on no n'hi ha
m'empeny i es contorsiona desde ja fa una estona
i el meu got de cervesa s' acaba marejant
Hi ha una vaca burra vestida de festa
pintada com un lloro, si em toca jo em moro
fandilla cinturó, sabates de taló
mirada esvidriada, la mitja mallada
Intento concentrar-me en les veus que ara em parlen
m'arrima m' espenta, perque hi ha gent dolenta?
No es pas culpa meva, estic al passadís
si em deixa que m' aparti, ja passarà en un plis
Se m' arrimava tant, la tenia devant...
la ampolla a la ma va cobrar pes extrany
el seu escot generós sem clavaba als ronyons
i la veu estrident, molestava a la gent.
"Tinc que passar, necessito pixar..."
la cervesa a la mà,
baixo el braç, i casualment
l'ampolla , esmolat ganivet
en un gest desmesurat, a mig ventre li he clavat.
setmana de violència
Juau! Estic hiper-violent. Els clients, la familia, algún amic... Tots (quasi... Tu no!) m'han anat empenyent cap a un estat de setge on l' assetjat soc jo. I no m' agraden els setges. Això de quedar-se darrera les muralles, racionant l' aigua i veient-les venir no em produeix cap satisfacció...
Osease que, lamentant-ho molt (mentida, m' encanta) farem un gest heròic, obrirem les portes i sortirem a arrancar cabelleres.
Violència extrema. Verbal i actitudinal. La setmana que ve tindré menys amics, menys clients i potser fins i tot menys familia... Però una pau interior d' aquelles que només sobtenen en el moment de netejar la ganiveta de la sang de l' enemic.
A degüello!!!! (sin cuartel...)
Osease que, lamentant-ho molt (mentida, m' encanta) farem un gest heròic, obrirem les portes i sortirem a arrancar cabelleres.
Violència extrema. Verbal i actitudinal. La setmana que ve tindré menys amics, menys clients i potser fins i tot menys familia... Però una pau interior d' aquelles que només sobtenen en el moment de netejar la ganiveta de la sang de l' enemic.
A degüello!!!! (sin cuartel...)
what a violent scene!
Ohhh! Quanta violència (mental) que hi ha en un silènci!
De veritat? Es pot acabar disfrutant d' aquesta sensació? Pos va a ser que sí.
Imaginat una paret. Enorme, blanca, un mur de aïllament entre el teu mon i la resta. I tot el que es la resta, per art de màgia, cada cop més lluny.
Respiració oriental. Lenta i conscient, surt l'aire.
De veritat? Es pot acabar disfrutant d' aquesta sensació? Pos va a ser que sí.
Imaginat una paret. Enorme, blanca, un mur de aïllament entre el teu mon i la resta. I tot el que es la resta, per art de màgia, cada cop més lluny.
Respiració oriental. Lenta i conscient, surt l'aire.
Esclaus V 3.0, primera versió.
Esclaus.
"L'esclavitud és l'estat o condició d'un individu sobre el qual s'exerceixen els atributs de dret de propietat"
"Institucions o pràctiques anàlogues a la esclavitut: servitud per deutes, serfs, matrimonis forçats..."
Convenció per a l'abolició de l'esclavitud (1956) de les Nacions Unides
Tot comença per la definició del terme. I la clau, el dret de propietat. I ho som, oh si. Desde el moment mateix en que som incapaços com a societat d' aturar una cosa tant sencilla com les retallades socials. I ens llencem al carrer, i protestem (perque en tenim dret), i ens rasguem les vestidures...
Però el resultat es que hi han menys metges a la seguretat social i menys professors a la educació pública. És el resultat d' una crisi que ha sigut molt profitosa per als Bancs....
Però si els Bancs han tingut problemes! Si molts han tancat! Si, i han desaparegut les caixes. I seguiran fent obra social perque són així de generosos... fins que la junta decideixi que no tenen prous beneficis, i retallin. De on? Siii! Premio globito para el avispado lector! La obra social. Particularment, del que dona menys publicitat. O sease queridos, ongeros del mon, comenceu a fer brillar la vostra associació, feu-la atractiva i mediàtica, i invertiu part del vostre capital, humà i presupostari en marketing perque el que no surti a la foto desapareixerà.
Esclaus dels bancs, del govern que, malauradament son persones i primer defensaràn el seu lloc de treball (i depen de qui??? dels Bancs!)de la hipotéca, del teu jefe, que amable o imbècil et condiciona, del final de mes, la factura del mòbil, les vacances a Torrevieja i de l' ordinador amb Guindows (el office es pirata, però el guindows te l' han cobrat amb el PC querido amigo.
Jo soc d' aquells que no m'ho crec. Que estic convençut que les manis no canvien res.. Al Titanic una via d' aigua al casc, i només tenim una galleda... Doncs l' haurem de moure més depressa!!!! Hop hop!
Com que jo soc un esclau, paro ja que tinc que seguir els dictats del meu amo.
solstici
I arribara el solstici. Sense pressa, i sense pausa perquè el temps es inclement. I haurem de mirar enrere, buscant els punts d'inflexió, els moments clau on una passa mes o menys suposen un canvi absolut.
Buscant el aleteig de la papallona, els munts de mínimes causes que ens han portat fins l'ara.
Quan arribi el solstici, el que comptarà sera la proporció. Com en un judici final de anima judeo-cristiana, calcularem frenétics si, en conjunt, hem sigut allò que volíem ser.
Buscant el aleteig de la papallona, els munts de mínimes causes que ens han portat fins l'ara.
Quan arribi el solstici, el que comptarà sera la proporció. Com en un judici final de anima judeo-cristiana, calcularem frenétics si, en conjunt, hem sigut allò que volíem ser.
astrolabi
je, podria dir, i només perque tinc les sabate una mica gastades, o perque la hisroria maleida s'ha repetit masses vegades, podria deixar de saltar, deixar de respirar perque l'aire a es quasi sopa de tant conegut, deixar de mirar perque sembla que hi ha poca imátge que em sorprengi.
Sentir mai es fa aburrit. it's a fact. i com un factor que multiplica, em deixo lliscar.
Mesuro amb cura l'alçada de la estrella polar. A partir d' aquí, conec la latitud.
Sentir mai es fa aburrit. it's a fact. i com un factor que multiplica, em deixo lliscar.
Mesuro amb cura l'alçada de la estrella polar. A partir d' aquí, conec la latitud.
trencaclosques
Escampades per terra. Totes les peces. L'últim intent de acompasar la imàtge va ser inútil. I com que se que en falten, i com que se que no les omplo, renuncïo.
Si llenço la mirada passadís enllà, més lluny del cubicle petit i angoixant on ara mateix jec indolent, puc veure el tapís, mil.lers de petits eslabons que en conjunt dibuixen una linia temporal. Hi han forats, aquí i allà, sí... Zones mortes, on la llum travessa l'alfombra i es engollida per el negre apagat de rajoles dels setanta. Tot i així, en conjunt, m' agrada aquesta foto fixa que em representa.
Totes les peces escampades per terra, faig una ratlla amb un guix, i em poso a construir noves peces per a començar de nou. Un buuit més. I que? som fets de buit.
[Quina ansia no? ansia de principi, ansia de renovació, ansia de canvi... Permanentment. Que te l' ara diferent de l' abans? Que estic construïnt. Va bé. Construeixo la bastida!]
Si llenço la mirada passadís enllà, més lluny del cubicle petit i angoixant on ara mateix jec indolent, puc veure el tapís, mil.lers de petits eslabons que en conjunt dibuixen una linia temporal. Hi han forats, aquí i allà, sí... Zones mortes, on la llum travessa l'alfombra i es engollida per el negre apagat de rajoles dels setanta. Tot i així, en conjunt, m' agrada aquesta foto fixa que em representa.
Totes les peces escampades per terra, faig una ratlla amb un guix, i em poso a construir noves peces per a començar de nou. Un buuit més. I que? som fets de buit.
[Quina ansia no? ansia de principi, ansia de renovació, ansia de canvi... Permanentment. Que te l' ara diferent de l' abans? Que estic construïnt. Va bé. Construeixo la bastida!]
material girl
Es un dia de gratificacions materials. Tinc un barco, ara sí, amb la itv passada i un cotxe que torna a funcionar.
I ara? esperar. Una setmana. Dissabte en set, serà un dia fantàstic (si fa sol!) Agafaré la nena més boníca del mon (Martina es diu), la despertaré amb un conte de dracs porucs i princeses pirates, la vestiré, la pujaré al cotxe i anirem de compres. Al Decathlon. Allà li compraré uns patins i una armilla de la seva mida. Armilla salvavides. Després, pujarem al cotxe i enfilarem cap al Masnou. Al port, li faré la primera classe. Apendrà el que és Babor i Estribor, i com s' ha de aguantar la canya mentre el mariner (jo) puja i baixa veles. No estarem gaire estona. Tres quarts una hora. El just per a que no s' aburreixi.
Deus. Espero que li agradi el mar com a mi!
Odio els contes de fades
Odiosos. Sempre tant volàtils i inversemblants.
Carregats de fades, de cascabells, polsim màgic i ales de papallona.
Paraules incòmodes d' escriure. Papallona. Odio els contes de fades.
Carregats de fades, de cascabells, polsim màgic i ales de papallona.
Paraules incòmodes d' escriure. Papallona. Odio els contes de fades.
buit 2.0
Un día notes que et falta el fetge. O el pancrees. O ves a saber. Hi ha alguna cosa a dintre teu que ja no hi és, i ha creat un buit.
Vinga tones de ciment al forat! Cal tapar-lo! Com sigui! I mentre, resta obert, allà, tragant amb tot el que li envies i rient-se en ta puta cara. Forat negre que ara sembla una boca de metro, com per que hi entri el Bus Turístic, el de dos pisos, duplex amb terrassa, Pedrera per la dreta, Batllò per l' esquerra, això la plaça Catalunya, i aquest forat que ara soc jo...
El paper em fa de memòria històrica. I en extranys exercicis d' arqueología descobreixo que aquest buit ja hi va ser, que és cíclic, com el forat de la capa de ozó, i que amb el temps evoluciona i es torna refugi i font d' inspiració mediàtica.
Com un planeta inmens a l' extrem de la meva trajectória, puc aprofitar-lo per, gravetat, centrípeta i centrífuga, agafar esbranzida i recuperar la velocitat que necesito per a tornar a casa pel camí més llarg.
Vinga tones de ciment al forat! Cal tapar-lo! Com sigui! I mentre, resta obert, allà, tragant amb tot el que li envies i rient-se en ta puta cara. Forat negre que ara sembla una boca de metro, com per que hi entri el Bus Turístic, el de dos pisos, duplex amb terrassa, Pedrera per la dreta, Batllò per l' esquerra, això la plaça Catalunya, i aquest forat que ara soc jo...
El paper em fa de memòria històrica. I en extranys exercicis d' arqueología descobreixo que aquest buit ja hi va ser, que és cíclic, com el forat de la capa de ozó, i que amb el temps evoluciona i es torna refugi i font d' inspiració mediàtica.
Com un planeta inmens a l' extrem de la meva trajectória, puc aprofitar-lo per, gravetat, centrípeta i centrífuga, agafar esbranzida i recuperar la velocitat que necesito per a tornar a casa pel camí més llarg.
Hey hey!
Obcecat, cada cop que rebo una imàtge, la foragito. No més llagrimes aquest any. Em nego. I em vesteixo de ràbia falsejada, ràbia de sucre, que mentre no plou no es fón.
Hey-hey! Crido, i en el crit, els rostres que es giren no volen dir rés. Són les fulles d' un arbre marcit que sobrevolen inocues les meves pestanyes. I vinga amunt i avall.
Vinga amunt i avall. Soroll de goma sobre l' asfalt, el tercer coixinet de la dreta canta amb desesper, clamant per unes gotes d l' oli que no arriba.
Hey-hey. I tant me fa, si es verd o groc, que sempre-sempre és una questió de pes, i el meu pés específic, multiplicat per la velocitat que assoleixo, em permet travessar planxa i pintura com una exalació, deixant apenes el minúscul forat d' una fona d' aire comprimit.
Una veu nasal i estrident crida desde la porta, entreobrint apenes una escletxa, curiosa i xafardera, i curiosa que ja ho he dit... Que no s'hi seeeent... Sooooón... I amb veu ferma i educada, el meu NO tanca la porta a un altre venedor d' enciclopedies galàctiques, seténa edició.
Obcecat, cada cop que rebo una imàtge, la foragito. I si no puc evitar sentir, preferesc pensar que sento per una altra raó. Perque es dimarts, perque no fa sol o en fa massa, perque m' apreten aquestes sabates o perque no em se sentir els dits. El sentiment no canvía. La raó sí.
Hey-hey! Crido, i en el crit, els rostres que es giren no volen dir rés. Són les fulles d' un arbre marcit que sobrevolen inocues les meves pestanyes. I vinga amunt i avall.
Vinga amunt i avall. Soroll de goma sobre l' asfalt, el tercer coixinet de la dreta canta amb desesper, clamant per unes gotes d l' oli que no arriba.
Hey-hey. I tant me fa, si es verd o groc, que sempre-sempre és una questió de pes, i el meu pés específic, multiplicat per la velocitat que assoleixo, em permet travessar planxa i pintura com una exalació, deixant apenes el minúscul forat d' una fona d' aire comprimit.
Una veu nasal i estrident crida desde la porta, entreobrint apenes una escletxa, curiosa i xafardera, i curiosa que ja ho he dit... Que no s'hi seeeent... Sooooón... I amb veu ferma i educada, el meu NO tanca la porta a un altre venedor d' enciclopedies galàctiques, seténa edició.
Obcecat, cada cop que rebo una imàtge, la foragito. I si no puc evitar sentir, preferesc pensar que sento per una altra raó. Perque es dimarts, perque no fa sol o en fa massa, perque m' apreten aquestes sabates o perque no em se sentir els dits. El sentiment no canvía. La raó sí.
Abstracte
Ahir em van dir perqué mai no tindré exit escribint.
No és, com crea jo, que caigui malament. No és tampoc que el ritme sigui fluix o desacompassat, o que les paraules no flueixin (Pac.cexin) suaus en vocalitzar-les.
La mètrica és correcta, ho he comprobat. Puntuo pensant més en la musicalitat que no pás en el sentit. I en quant a la ortografía... Algun purista podría sortir escaldat, esclar, però la majoría dels meus possibles lectors són benèvols en aquest sentit...
Ahir m'ho van dir. Soc massa abstracte. No s' enten! No s' enten no no nyo.
I feliç jo, escribint en crípctic. I cada cop més. Però estimats lectors que encara aguanteu...
Ni jo ho entenc! E tracta d' encadenar paraules, una després de l' altra, seguint el rítme de les sensacions que m' inflen i em desinflen el globus pulmonar!!!
Pseeee. Potser sí. Però , eh! Que ho faig gràtis! No hi ha garantía estimados...
Soy metàlico, en el jardín botànico.
No és, com crea jo, que caigui malament. No és tampoc que el ritme sigui fluix o desacompassat, o que les paraules no flueixin (Pac.cexin) suaus en vocalitzar-les.
La mètrica és correcta, ho he comprobat. Puntuo pensant més en la musicalitat que no pás en el sentit. I en quant a la ortografía... Algun purista podría sortir escaldat, esclar, però la majoría dels meus possibles lectors són benèvols en aquest sentit...
Ahir m'ho van dir. Soc massa abstracte. No s' enten! No s' enten no no nyo.
I feliç jo, escribint en crípctic. I cada cop més. Però estimats lectors que encara aguanteu...
Ni jo ho entenc! E tracta d' encadenar paraules, una després de l' altra, seguint el rítme de les sensacions que m' inflen i em desinflen el globus pulmonar!!!
Pseeee. Potser sí. Però , eh! Que ho faig gràtis! No hi ha garantía estimados...
Soy metàlico, en el jardín botànico.
Prometo ser ligero como la brisa...
Encara et sento. Et segueixo sentint. Suau, fluix, en quasi aroma.
Em segueixo sentint, i cada cop he de parar mes la orella.
La remor de les hores es torna calidoscópica, a ritme candenciós.
A la mitja lluna, sacrificant la emprenta sonora, i en el silènci absurd de la manca de llum,
la dona que ara entra, talla la ombra com la fulla d'una navalla afilada amb el meu alè.
Ebri de la fortuna, que avui em somriu, giro el cap encomanat del riure.
Tot em porta, i encara no veig a on.
Sorpresa!
Em segueixo sentint, i cada cop he de parar mes la orella.
La remor de les hores es torna calidoscópica, a ritme candenciós.
A la mitja lluna, sacrificant la emprenta sonora, i en el silènci absurd de la manca de llum,
la dona que ara entra, talla la ombra com la fulla d'una navalla afilada amb el meu alè.
Ebri de la fortuna, que avui em somriu, giro el cap encomanat del riure.
Tot em porta, i encara no veig a on.
Sorpresa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)