I ara estic donant voltes levògires, girant al voltant d' un núbol que m' observa atònit. una, dos, tres...
Després, el motor. Soroll característic, preppep prepepepep prep...puf. De vespino que es queda sense mescla. Es clar. He donat més de 300 voltes, i havia de passar. I em pregunto, que coi feia mentre donava voltes que no hi pensava? Vaig baixant lentament, planejant, dibuixant un tirabuixò perfecte (el motor no em sustenta, el timó no gira...) i ho deixo tot en mans de la sort.
Per últim l' aterratge. Quan estic a quasi 10.000 peus de terra, m' adono que em serà impossible aterrar. No conec cap pista d' aterratge circular, i encara que tingués la xamba de que a algún iluminat se li acudís la idea de fer-ne una, - preveient els casos com el meu -, en els pocs segons que em queden no seria capaç de construir-la. Menys en el punt exacte on estic a punt de caure.
Salto doncs. Paracaigudes. Marca ACME. De que em sona?... Bip Biiiiiip
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada