Ahir vaig creure que per fí havia tancat totes les vies d' aigua. Durant uns instants, quasi vaig tornar a sentir la escalfor del sol a la cara, i el vent mullat llepant-me el cos. Quasi.
Però encara no. Encara em desperto de vegades en fora de joc. Encara hi han dies que en un primer moment em giro a poc a poc amb por de despertar-la, creient olorar la seva pell, sentint la escalfor del seu cos. És aquell moment, entre el blanc i el negre, amb el cervell al relantí, només uns segons. Després, la realitat cau, aigua gelada sobre l' estomac, i l' embotanment deixa pas a un instant de pànic, d'angoixa, de buit.
Crema. Poc a poc, avergonyit, m' adono de que encara no s'ha acabat. El dòl, diuen. Però jo m' indigno amb el meu cervell.
-No haviem quedat que només fou un miratge? No tinc encara prou probes de que tot plegat va ser un bluf, la imàtge perfecta d' un disenyador fotoshopero?
I ho era, ho se. Jo mateix vaig perfilar cada aresta inexistent. Jo vaig ser quí a partir dels seus silèncis vaig construir una personalitat absolutament a mida.
De vegades, i encara ho puc recordar, un gest o una frase desenfocava el rostre. Amb el temps he anat comprenent que aquests moments entre bastidors eren la seva esència real, la seva personalitat apresada en un paper que jo li atorgava, que provaba de sortir.
Passen uns minuts fins que la raó torna a pendre el control. Com en una pel.lícula de submarins, vaig tancant les aixetes de la meva imaginació, i a mesura que les vàlvules forcen l' aigua a sortir dels tancs torno a poc a poc a la superficie.
Si em despisto, no suro.
Cianocobalamina
Vitamina B12.
de bajón
et trobo a faltar
un montón.
Vitamina B12.
I aspiro
a fotre-li al mal de cap
un tiro
Vitamina B12.
Sos importante
sense tu el meu cervell és
un implante
Vitamina B12.
ignorada
tant de temps, i ara ets la més
desitjada
de bajón
et trobo a faltar
un montón.
Vitamina B12.
I aspiro
a fotre-li al mal de cap
un tiro
Vitamina B12.
Sos importante
sense tu el meu cervell és
un implante
Vitamina B12.
ignorada
tant de temps, i ara ets la més
desitjada
viatges
Ui ui ui..., quina por
sortir de viatge
maleta, motxila, necesser, Agafa el respall de dents.
M' enduré
un termo de cafè, dos llesques de pà francès,
dos ous embolicats en un drap de llí, i matega, i confitura de gerds,
i un diari de diuménge,
que per molt crua que sigui la realitat
un senyor ha d' esmorzar sempre com un senyor.
Ui ui ui... quina por...
encisat per un quadre
obría la porta de casa, sortia al carrer,
Àfrica, Tasmania, Bangladesh, Sant Just d' Esvern...
destins amb noms que tenten la sort.
Primer, amb el vostre permís,
Badalona - Sant Carles
Denia - Sant Antoni.
sortir de viatge
maleta, motxila, necesser, Agafa el respall de dents.
M' enduré
un termo de cafè, dos llesques de pà francès,
dos ous embolicats en un drap de llí, i matega, i confitura de gerds,
i un diari de diuménge,
que per molt crua que sigui la realitat
un senyor ha d' esmorzar sempre com un senyor.
Ui ui ui... quina por...
encisat per un quadre
obría la porta de casa, sortia al carrer,
Àfrica, Tasmania, Bangladesh, Sant Just d' Esvern...
destins amb noms que tenten la sort.
Primer, amb el vostre permís,
Badalona - Sant Carles
Denia - Sant Antoni.
Ja.
Ja.
I corre, corre, com en un anunci de pernils...
que si jo fós el porc, em giraría de cop
miraría amb els ullets enfonsats i ridículs
l' home de la bata blanca i sangonosa
l'home de la fulla esmolada,
I amb aquell trotet insuportable
ridícul i vergonyós dels garrins
m' aproparía tot mansoi.
i em fregaria l' esquena contra els pantalons molls
I quan allargués la ma, per agafar-me el morro humit,
amb una llambregada rutinaria al meu desesper
Els ullals clavaria amb força, i estirant com faría un gos,
un dos tres, sacsejada de cap, fins que la ma li penjés inert, inservible.
Ja. Soc el porc que va dir prou.
que si jo fós el porc, em giraría de cop
miraría amb els ullets enfonsats i ridículs
l' home de la bata blanca i sangonosa
l'home de la fulla esmolada,
I amb aquell trotet insuportable
ridícul i vergonyós dels garrins
m' aproparía tot mansoi.
i em fregaria l' esquena contra els pantalons molls
I quan allargués la ma, per agafar-me el morro humit,
amb una llambregada rutinaria al meu desesper
Els ullals clavaria amb força, i estirant com faría un gos,
un dos tres, sacsejada de cap, fins que la ma li penjés inert, inservible.
Ja. Soc el porc que va dir prou.
my mind is a big black place
era un lloc inmens i negre,
virada a vermell, tot esperant el blau.
I em disfrassava i em pintava,
em bastia i m' apuntalava
com un edifici apunt de ser remodelat.
Remodelacions fora del focus,
sota la lona publicitaria
amb un somriure Coca-Cola,
man at work; sorrejen la façana.
és un inmens àtic, loft sense columnes,
de finestres gegantines
mil.lers de possibilitats, el buit és ara espai
Aquesta vegada, vull ser minimalista.
És un lloc inmens, tindrà color de fusta
i olor de llibre, amb un punt de cotó
serà fresc a l'estiu, i desde qualsevol racó
es podrà veure el mar.
Mobles? una taula...
de terrassa. de vimet,
cafè amb llet i Donuts, i un diari del día
dos butaques, i parquet
airoplane
Hola, hola. m. Es tracta avui d' escriure a tot a hostia sense corregir ni mirar el que poses.
He llegit (curiosejat) un s quants blogs avui. Uff. Que depriments que som la gent! Tot son, o desgraciers, o mals d' amor, o grisos i apatics (hello Princes!!, jo ja no, ho veus? ;-)
No! No més apatia! Amb aquesta música de fons, a veure que set acudeix en els quatre minuts i pico que dura el tema.
No es languid, això segur.m La m està añ costat del punt? qasi
Divertimento. Poc curro o moltes ganes de anar de fiestuki? No n ' estic segur, però d' una cosa si que n' estic, de segur. Que guai es el dilluns si de cop t' ha cambiat la vida. I com es canvia la vida? De cop, es clar. O nio. Només cal que et pressionin, i pressionin, fins que de sobte, com un llefiscós grà de pus,
(un moment, que s' ha acabat la canço)
ara http://www.youtube.com/watch?v=a9eNQZbjpJk&feature=relmfu, stic RHCP
... un llefiscós gra de pus, explotes. Buff, quin descans. Vulgar, molt vulgar serà aquesta frase, però A CAGAR.
No hi ha pla. Ni pla A ni pla B. Només hi ha que es febrer, que ja canta, i que per fí he descobert com lliurar-me de tot el que em molesta....
El secret? Esborra del FACE tota la penya que cpnserves per que ets bona persona, perque et sap greu, perque... Fora coño! Que no em mola tenir penya mirant-me per damunt les espatlles (si, ja se que hi han filtres, però es que realment, a mi que mes em dona? Tot l' esforç d' anar decidint a qui li deixo i a qui no....)
El mateix, ara, a la vida real. Higiene mental. Aquest any si.
Ufff. Publico sense mirar. Així devia escriure el Joice, suposo, peruqe tampoc s' entenia una merda!"!!
Remei Infalible
Una vegada, em van posar un video amb la descripció "uns minuts de bon rotllo". I ho eren. Un video bonic, amb molt bon rotllo, una música suau (i enganxosa) amb una lletra mona (i enganxosa) i unes imatges optimístes ( i enganxoses).
Com que era alegre (i enganxós) i posava de bon humor ( i enganxava) mel vaig tragar sencer. Em va fer gràcia (i sem va enganxar). L' inconvenient és que tant bon rotllo i optimísme de linea clara em deixava en un estat de catatonia-naif que feia fins i tot vergonya. No es pot anar per la vida - em deia a mi mateix - amb cara de panoli, un somriure lleugerament atontat de "todo el mundo és bueno" i la sensació permanent de que el paraigues que dus a la mà és un enorme lliri blanc.
El video en questió - No punxeu l' enllaç!!! és altament perillós!! - sem va enganxar. Com un xiclet a la sabata. Nyec, nyec, a cada passa que feia el Espiritu Santo bailando se pone blanco!
Ni a la dutxa, ni esmorzant. Ni conduïnt ni tant sols fent carreres de tricicle per la diagonal mentre plovia. Porque bailando el Espiritu Santo se pone blanco...
Disposat a cercar un remei, per allò que un clau treu un altre clau (sense segones, eh? ) vaig mirar de recorrer a d' altres músiques enganxoses que almenys em donguessin un estat d' ànim menys ensucrat.
I vaig povar amb Queen, another one bites the dust
http://www.youtube.com/watch?v=rY0WxgSXdEE
i amb The Police, so lonely
http://www.youtube.com/watch?v=JwnMG5yGJls
i amb el Boss, born to run
http://www.youtube.com/watch?v=ggWZUm1ETNo
i amb Dire Straits, love over gold
http://www.youtube.com/watch?v=nKCpMDpSP8M&feature=fvw
i amb Pink Floyd, i wish you where here
http://www.youtube.com/watch?v=EAchKt2xjsw
i ni Bowie ni U2, ni Red Hot ni Pearl Jam, ni tan sols El Último, ni Loquillo, ni Radio Futura...
ESTIC PERDUT!!!!
Tota la vida hauré de sentir el coi del Espiritu Santo!!!
Desesperat, vaig recorre a l'últim remei. Si. Julie Andrews, Sonrisas y Lágrimas, interpretat per Pomplamuuse....
http://www.youtube.com/watch?v=OvYZMqQffQE&feature=related
Buff. Que pastelós! Ara sem barrejen els llaços blaus i els flocs de neu amb el Espiritu blanco.
Resignació! Serà un cap de setmana lánguid!!!
Jo també vull ser Neil Gaiman
Voldria dominar les paraules com Sturgeon,
els escenaris com en Lem,
els personatges com el Gibson,
i ser prolífic com Asimov,
i polifacétic com la K. Leguin
i implicar-me com el Le Carré
i emocionar-me com el Girondo
i ser un subtil cop de puny a l' estomac com la Pimpinela
I fer riure con el Neil Gaiman (i, perqué no, coneixer a la Laura Palmer... ;-)
els escenaris com en Lem,
els personatges com el Gibson,
i ser prolífic com Asimov,
i polifacétic com la K. Leguin
i implicar-me com el Le Carré
i emocionar-me com el Girondo
i ser un subtil cop de puny a l' estomac com la Pimpinela
I fer riure con el Neil Gaiman (i, perqué no, coneixer a la Laura Palmer... ;-)
nihilisme
Nihilisme. Autocomplaença. Maduresa emocional...
En el fons (i de forma políticament incorrecta) sempre em va semblar que la doctrina comunista era una bona opció resultat de la inseguretat.
Que???
Si, no ens pujem per les parets! Si el que es busca es una certa igualtat de oportunitats, uns mínims vitals coberts, una societat més amable i amb garanties, un socialisme o inclús un anarcosindicalisme ja serveix, no? Però es clar. EL comunisme porta la igualtat a la seva màxima exponencia. Ets i prou. I en certa manera, a costa de l' individuo.
La por. La por a no ser prou bó, a no poder competir, a ser un més entre un mil.lió porta a desitjar un sistema on tothom, per definició, sigui igual. Del tot.
I està bé, si no fós perque, personalment, estic convençut de que quasi tothom te la capacitat per a sobresortir d' alguna manera. Tots som diferents. Tots tenim por a alguna cosa. Tots sentim a dintre de vegades la necessitat de revoltar-nos. Alguns ho fem de tant en tant, d' altres no.
No fa gaire vaig tenir una cita. D' aquelles improvisades, on no saps ben bé com et trobes al llit d' una persona que no coneixes, i amb qui amb prou feines has intercanviat més de quatre frases coherents.
Quan pujavem a casa seva, mentre ens rebregavem mutuament a l' ascensor, em va deixar una perla d' aquelles que s'atraganten.
-Som adults, i sabem el que volem. No cal que ens intentem muntar pel.lícules de ficció, dos cossos a la nit, sexe sense compromís, no cal que ens tornem a veure, només és plaer...-
Em va tallar el rotllo. Del tot. Vaig seguir com vaig poder, recorrent a tot el meu imaginari eròtic, i mirant de correspondre a les necessitats vitals d' aquella noia. Però em va caure l' ànima als peus.
Tanta por... Tant mal t'han fet que converteixes la teva vida emocional en un seguit de trobades furtives amb gent a qui no coneixes? No, no li vaig dir, es clar. Un es creu el paper, i actua mirant de fer el mínim mal possible. Caballer de brillant armadura, sense adressa coneguda si cal.
Però ho veig continuament.
Gent sola, que se sent sola, buscant la escalfor d' un cos i fugint de tot el que tingui a veure amb els sentiments.
Ostres, com diria la meva amiga Princess, dec tenir una part femenina molt desenvolupada. Però no hi crec en el comunisme. Si, també m'han fet mal, i segurament n'he fet molt. Però em nego a tenir por cada vegada que miro algú als ulls.
Passo d' aquest joc. Per als vint anys tenia una certa gracia. Ara mateix, si vaig molt necessitat, perfereixo escriure pornografía, que m' excita més i em dona més satisfaccions. I si no, tota la resta de l' espectre de necessitats relacionals els cobreixo perfectament amb els amics.
En el fons (i de forma políticament incorrecta) sempre em va semblar que la doctrina comunista era una bona opció resultat de la inseguretat.
Que???
Si, no ens pujem per les parets! Si el que es busca es una certa igualtat de oportunitats, uns mínims vitals coberts, una societat més amable i amb garanties, un socialisme o inclús un anarcosindicalisme ja serveix, no? Però es clar. EL comunisme porta la igualtat a la seva màxima exponencia. Ets i prou. I en certa manera, a costa de l' individuo.
La por. La por a no ser prou bó, a no poder competir, a ser un més entre un mil.lió porta a desitjar un sistema on tothom, per definició, sigui igual. Del tot.
I està bé, si no fós perque, personalment, estic convençut de que quasi tothom te la capacitat per a sobresortir d' alguna manera. Tots som diferents. Tots tenim por a alguna cosa. Tots sentim a dintre de vegades la necessitat de revoltar-nos. Alguns ho fem de tant en tant, d' altres no.
No fa gaire vaig tenir una cita. D' aquelles improvisades, on no saps ben bé com et trobes al llit d' una persona que no coneixes, i amb qui amb prou feines has intercanviat més de quatre frases coherents.
Quan pujavem a casa seva, mentre ens rebregavem mutuament a l' ascensor, em va deixar una perla d' aquelles que s'atraganten.
-Som adults, i sabem el que volem. No cal que ens intentem muntar pel.lícules de ficció, dos cossos a la nit, sexe sense compromís, no cal que ens tornem a veure, només és plaer...-
Em va tallar el rotllo. Del tot. Vaig seguir com vaig poder, recorrent a tot el meu imaginari eròtic, i mirant de correspondre a les necessitats vitals d' aquella noia. Però em va caure l' ànima als peus.
Tanta por... Tant mal t'han fet que converteixes la teva vida emocional en un seguit de trobades furtives amb gent a qui no coneixes? No, no li vaig dir, es clar. Un es creu el paper, i actua mirant de fer el mínim mal possible. Caballer de brillant armadura, sense adressa coneguda si cal.
Però ho veig continuament.
Gent sola, que se sent sola, buscant la escalfor d' un cos i fugint de tot el que tingui a veure amb els sentiments.
Ostres, com diria la meva amiga Princess, dec tenir una part femenina molt desenvolupada. Però no hi crec en el comunisme. Si, també m'han fet mal, i segurament n'he fet molt. Però em nego a tenir por cada vegada que miro algú als ulls.
Passo d' aquest joc. Per als vint anys tenia una certa gracia. Ara mateix, si vaig molt necessitat, perfereixo escriure pornografía, que m' excita més i em dona més satisfaccions. I si no, tota la resta de l' espectre de necessitats relacionals els cobreixo perfectament amb els amics.
Prescindible.
Aquest matí tenia una altra reunió. One more. Però primer de tot, soc pàpa, i he acompanyat la Marti a la Llar D'Infants, Guardería per als que no en sabem gaire...
I he deixat la nena amb els seus companys,
I he agafat el 34 per baixar a Francesc Macià
I un cop allà, he buscat, i he buscat, i he buscat....
Per el Maps (artilúgi interessantíssim de la factoría Google) aquí hi havia un autobús que em portava a la porta de la meva cita. Però ni rastre.
Ai ai ai... Que arribaré tard...
I he donat unes quantes voltes, i quan només quedaven vint minuts, totalment desesperançat, m' he recordat d' una estimada amiga, amb una ubicació laborable molt propera, i que habitualment es desplaça en moto!!!
La meva salvació! Trucada, recollida de claus, i cap a l'Hospitalet!!!
La reunió bé, gràcies...
Però la tornada... La meva relació de parella amb mi matexi ha sofert un fort revés. Plou. Em mullo. Em mullo molt. I xopet xopet, he aparegut al despatx, i per no marxar encara escric aquest text, que no te ni cap ni peus, que no es ni divertit ni interessant, però que em dona la excusa a mi mateix de quedar-me una mica més en un despatx amb calefacció. Bueno...
Vale...
Ja marxo...
Es que estic mullat com un pòllo, i fa fred!!! Mamaaaaa!
I he deixat la nena amb els seus companys,
I he agafat el 34 per baixar a Francesc Macià
I un cop allà, he buscat, i he buscat, i he buscat....
Per el Maps (artilúgi interessantíssim de la factoría Google) aquí hi havia un autobús que em portava a la porta de la meva cita. Però ni rastre.
Ai ai ai... Que arribaré tard...
I he donat unes quantes voltes, i quan només quedaven vint minuts, totalment desesperançat, m' he recordat d' una estimada amiga, amb una ubicació laborable molt propera, i que habitualment es desplaça en moto!!!
La meva salvació! Trucada, recollida de claus, i cap a l'Hospitalet!!!
La reunió bé, gràcies...
Però la tornada... La meva relació de parella amb mi matexi ha sofert un fort revés. Plou. Em mullo. Em mullo molt. I xopet xopet, he aparegut al despatx, i per no marxar encara escric aquest text, que no te ni cap ni peus, que no es ni divertit ni interessant, però que em dona la excusa a mi mateix de quedar-me una mica més en un despatx amb calefacció. Bueno...
Vale...
Ja marxo...
Es que estic mullat com un pòllo, i fa fred!!! Mamaaaaa!
Sorpresa i indignació.
Em segueixo sorprenent, em segueixo indignant, però a part d' això, res de res...
I es una mica frustrant. Desde que vaig tornar al planeta, no he parat d' assimilar informació. De tot tipus. Però la majoría sembla mes aviat un llistat de simptomes.
I la gent es mou d' esma, el somriure mort, la il.lusió fixada en impossibles rifes i anys que han de venir. Aquest any si! Aquest any tot anirà millor! Com si realment hi hagués un pèndul invisible que hagués de compensar la angoixa que ens rosega.
Símptomes d' una malaltía ferotge i - aparentment - crónica. Desencantats, vençuts, només somriem amb les petites victories dels que estàn pitxor, en terres molt llunyanes.
Sovint m'he deixat portar per aquesta apatia sense esperança que ens embussa els porus de la pell. I segurament hi tornaré a caure. Perque quan et despertes, quan aixeques el cap desafiant i dius - Fins Aquí -, decidit a posar-te en moviment, i tornar a començar si cal, de cop hi han tants fronts oberts que no saps discriminar. No saps cap a on. No saps com sortir...
I si? Va chavalín! El coco està per alguna cosa més que per a lamentar-se! Reacciona, i tria. En el fons, es igual el camí que triis mentre n'hi hagi algun.
Treballa, somriu, somia, busca... Moviment. Busca el moviment i trenca amb la conteplació asceta, que definitivament no et va.
Desde que vaig tornar al planeta, totes les noticies són bastant depriments. Torno a estar viu, i tinc ganes de cambiar-ho.
S' accepten suggeriments.
( hi ha una noia a Siria condemnada per escriure el que pensa en un blog. M' enprenya moltíssim més que la factura de la llum. M' emprenya moltíssim. )
I es una mica frustrant. Desde que vaig tornar al planeta, no he parat d' assimilar informació. De tot tipus. Però la majoría sembla mes aviat un llistat de simptomes.
I la gent es mou d' esma, el somriure mort, la il.lusió fixada en impossibles rifes i anys que han de venir. Aquest any si! Aquest any tot anirà millor! Com si realment hi hagués un pèndul invisible que hagués de compensar la angoixa que ens rosega.
Símptomes d' una malaltía ferotge i - aparentment - crónica. Desencantats, vençuts, només somriem amb les petites victories dels que estàn pitxor, en terres molt llunyanes.
Sovint m'he deixat portar per aquesta apatia sense esperança que ens embussa els porus de la pell. I segurament hi tornaré a caure. Perque quan et despertes, quan aixeques el cap desafiant i dius - Fins Aquí -, decidit a posar-te en moviment, i tornar a començar si cal, de cop hi han tants fronts oberts que no saps discriminar. No saps cap a on. No saps com sortir...
I si? Va chavalín! El coco està per alguna cosa més que per a lamentar-se! Reacciona, i tria. En el fons, es igual el camí que triis mentre n'hi hagi algun.
Treballa, somriu, somia, busca... Moviment. Busca el moviment i trenca amb la conteplació asceta, que definitivament no et va.
Desde que vaig tornar al planeta, totes les noticies són bastant depriments. Torno a estar viu, i tinc ganes de cambiar-ho.
S' accepten suggeriments.
( hi ha una noia a Siria condemnada per escriure el que pensa en un blog. M' enprenya moltíssim més que la factura de la llum. M' emprenya moltíssim. )
MartinGarzeta: El nacimiento de un robot milagroso. (Dummies 2)
Després de la col.lisió, silènci. El Clorur de Polivinil s' ha esberlat, com el gerro on moren aquestes poncelles.
Tot de técnics atabalats venen corrents, a mesurar els trossets de plàstic en que m'he convertit. Bates blanques volant al vent, peus de rei i calibradors. Tant m' es. Ja no soc més que un munt de astelles...
Si no fós que... Eh tu! Si tu! L' imbècil del compàs! Deixa de punxar amb la punteta, que això eren els meus ous!!!
Es la meva veu? Pot ser que encara em quedi una certa voluntat?
Em concentro, em descentro,
em focalitzo , em realitzo!
I molt lentament, com en una pel.lícula de Bela Lugosi, les esquitxades de plástic s' apropen cap al epicentre del moviment pendular dels focus. Allà, mentre els homenets cientificament uniformats corren despavorits cap a unes portes que només s' obren desde fora, el puzle es completa.
Crits angustiosos, Mirades esbiaixades, però jo no m' entretinc. Aquest és el meu braç, i aquests son els meus ulls. Dotat de la flexibilitat extraordinaria que dona el estar compost per mil.lers de fragments, faig un doble mortal, i quedo al bell mig de la sala, plantat erecte, amb els braços extesos, saludant al públic.
TACHAN!!!
- Pss, perdoni... Crec que això era seu.. em diu un homenet... Miro cap avall, i mentre li aixafo l' esofag, pel gust de fer-ho, mentre miro com li surten els ulls de les órbites en una pregaria muda, em poso el dit gros del peu a puesto i, ara sí, complet, em disposo a efectuar una dansa macabra amb els meus estimats botxins.
En acabat, mullat de sang, aixeco victoriós els ulls cap a la càmara de seguretat i crido:
Mazinger Zeta!
Tot de técnics atabalats venen corrents, a mesurar els trossets de plàstic en que m'he convertit. Bates blanques volant al vent, peus de rei i calibradors. Tant m' es. Ja no soc més que un munt de astelles...
Si no fós que... Eh tu! Si tu! L' imbècil del compàs! Deixa de punxar amb la punteta, que això eren els meus ous!!!
Es la meva veu? Pot ser que encara em quedi una certa voluntat?
Em concentro, em descentro,
em focalitzo , em realitzo!
I molt lentament, com en una pel.lícula de Bela Lugosi, les esquitxades de plástic s' apropen cap al epicentre del moviment pendular dels focus. Allà, mentre els homenets cientificament uniformats corren despavorits cap a unes portes que només s' obren desde fora, el puzle es completa.
Crits angustiosos, Mirades esbiaixades, però jo no m' entretinc. Aquest és el meu braç, i aquests son els meus ulls. Dotat de la flexibilitat extraordinaria que dona el estar compost per mil.lers de fragments, faig un doble mortal, i quedo al bell mig de la sala, plantat erecte, amb els braços extesos, saludant al públic.
TACHAN!!!
- Pss, perdoni... Crec que això era seu.. em diu un homenet... Miro cap avall, i mentre li aixafo l' esofag, pel gust de fer-ho, mentre miro com li surten els ulls de les órbites en una pregaria muda, em poso el dit gros del peu a puesto i, ara sí, complet, em disposo a efectuar una dansa macabra amb els meus estimats botxins.
En acabat, mullat de sang, aixeco victoriós els ulls cap a la càmara de seguretat i crido:
Mazinger Zeta!
dummies
Sense opcions. Assegut, lligat, inmovil.
Tots els muscles congelats per una pàtina de pvc massa fràgil.
I les mans crispades, aferrades al volant, mirant de, provant de, intentant amb totes les forces desviar ni que sigui un milímetre el curs de la historia.
Però la historia és el banc de proves d' un constructor de cotxes, i jo només soc un dummie més.
Quan la llum verda s' encengui, m'estavello.
Tots els muscles congelats per una pàtina de pvc massa fràgil.
I les mans crispades, aferrades al volant, mirant de, provant de, intentant amb totes les forces desviar ni que sigui un milímetre el curs de la historia.
Però la historia és el banc de proves d' un constructor de cotxes, i jo només soc un dummie més.
Quan la llum verda s' encengui, m'estavello.
If I ever lose my faith in you
Podria dir, sense gaire por a equivocar-me, que he perdut la fè en un munt de coses. En la política, en la feina, en el destí, en les ganes... He perdut la fè en quasi tots els valors que tenia, i he anat buidant de contingut el espai que hi ha entre el tinc i el vull a base de esborrar.
Esborrar, esborrar, deixar que es marceixin els somnis. En diuen fer-se gran. M' he fet gran. Envellit, m' arrosegaria sense fè, si no fos que encara tinc fè en aconseguir que tu no la perdis.
I algo queda. Potser no et semblarà gaire, però algo queda. Un petit reducte, un espai inviolable, un mínim territori on els amics ens trobem de tant en tant, bebent una cervesa - jo CocaCola fins que em desamericanitzi - o menjant japonés.
I algo queda. Potser no et semblarà gaire, però algo queda. Un petit reducte, un espai inviolable, un mínim territori on els amics ens trobem de tant en tant, bebent una cervesa - jo CocaCola fins que em desamericanitzi - o menjant japonés.
Oh Yeah, baby, que quan rius, no estamos tant mal!
PostScript: Abans de que algú faci una mala interpretació irònica, la destinataria te tres anys!
PostScript: Abans de que algú faci una mala interpretació irònica, la destinataria te tres anys!
Escandalo
Escandalós! Òs.
Que estiguem a dia 11 i encara no he cobrat! Fa pudor!
Hauré de parlar seriosament amb el meu jefe,
- Hola jefe, que no he cobrat...
- Jo tampoc.
- I que fem?
- No se tu. Jo personalment, hiverno.
- Va a ser que no... Hi han factures, lletres i demés porqueríes atrassades...
- Espabila nen, que no esta el horno para bollos...
Sglub. Em voldrà fer fora? Serà difícil. Formo part del seu equip, de la seva substància, del seu ego... Que és aquest catàleg que te sobre la taula ? Oferta, Lobotomía a precios de Escándalo!
Sglub...
Que estiguem a dia 11 i encara no he cobrat! Fa pudor!
Hauré de parlar seriosament amb el meu jefe,
- Hola jefe, que no he cobrat...
- Jo tampoc.
- I que fem?
- No se tu. Jo personalment, hiverno.
- Va a ser que no... Hi han factures, lletres i demés porqueríes atrassades...
- Espabila nen, que no esta el horno para bollos...
Sglub. Em voldrà fer fora? Serà difícil. Formo part del seu equip, de la seva substància, del seu ego... Que és aquest catàleg que te sobre la taula ? Oferta, Lobotomía a precios de Escándalo!
Sglub...
temps de canvis
Cap a on. Sense GPS, es clar. Entrar en modus computadora és difícil. Però es pot.
I fas una llista de pendents, de somnis, de camins... I alguns, potser els menys excitants, segurament els mes banals, es mostren clars, concisos, linies rectes sobre el mapa.
Si no estic segur de rés, si els dubtes em pesen tant que m' enbafen els passos, millor deixar-me de malabarismes i caminar una estoneta per una pendent suau i asfaltada. Gens emocionant, gens adrenalínic, però durant una temporada, menys angoixant.
Definitivament, quiet no em puc quedar. Sem menjen els dubtes. No més gama de colors. Tot al vermell.
I fas una llista de pendents, de somnis, de camins... I alguns, potser els menys excitants, segurament els mes banals, es mostren clars, concisos, linies rectes sobre el mapa.
Si no estic segur de rés, si els dubtes em pesen tant que m' enbafen els passos, millor deixar-me de malabarismes i caminar una estoneta per una pendent suau i asfaltada. Gens emocionant, gens adrenalínic, però durant una temporada, menys angoixant.
Definitivament, quiet no em puc quedar. Sem menjen els dubtes. No més gama de colors. Tot al vermell.
Un altre dilluns
Quina mandra!!
i quan l'esmorzar dels campions es un puto cafe amb llet reescalfat...
El pitjor de ser autonom es que en mesos com aquest, a tope de feines i projectes nous, es que t'estresses molt. el millor es que cobres una pasta.
que marxarà rapidament entre el barco, seguros, i demés pollastres i atrassos... potser em queda prou per fer un cine.
Ai pues, mira tu. No estic gaire inspirat. es clar. es dilluns.
Published with Blogger-droid v1.6.5
ExtremE position
Extremat. Elegant i Serio.
Tres virtuds que, en quant a l' estil en la vestimenta no tindré mai.
Clarament, defecte educacional. Acostumat a agafar la roba de l' armari en rigurós ordre d' aparició, i a posar-la a la rentadora quan la cistella és prou plena, l' atzar centrifugador i l' espai a l' estenedor són els encarregats de vetllar per la conjunció de colors.
Durant una temporada vaig tenir una parella que s' entestava a probar de quadrar aquest desordre cromàtic. Primer, amb mètodes Platónics, llargues converses sobre ratlles horitzontals i verticals, sobre tons marrons i blaus, i sobre imàtge exterior.
Davant l' escassa incidencia del mètode, va probar de reordenar la meva part d' armari en funció de les necessitats d' imàtge, mirant de preveure per posició el que agafaría al matí seguent. La entropia i les meves maneres maldestres de regirar l' armari jugava en contra seu, i poc després va deixar-ho per impossible.
Al final va trobar la solució al problema. Si no pots amb l' enemic, uneixt-hi. I va anar substituint tot el meu vestuari per combinacions intercambiables Tot havia de combinar amb tot. Durant anys vaig vestir sempre amb tons marronosos, beig i negres. Encara avui, molta de la roba que porto és fruit de la seva ansia uniformadora.
Ara em surt una filla amb un sentit de la estètica altament desenvolupat. De moment, incideix i decideix en la tria del seu vestuari. Per la forma que em mira, crec que no tardaré en notar la passió social que desperta la moda.
Tres virtuds que, en quant a l' estil en la vestimenta no tindré mai.
Clarament, defecte educacional. Acostumat a agafar la roba de l' armari en rigurós ordre d' aparició, i a posar-la a la rentadora quan la cistella és prou plena, l' atzar centrifugador i l' espai a l' estenedor són els encarregats de vetllar per la conjunció de colors.
Durant una temporada vaig tenir una parella que s' entestava a probar de quadrar aquest desordre cromàtic. Primer, amb mètodes Platónics, llargues converses sobre ratlles horitzontals i verticals, sobre tons marrons i blaus, i sobre imàtge exterior.
Davant l' escassa incidencia del mètode, va probar de reordenar la meva part d' armari en funció de les necessitats d' imàtge, mirant de preveure per posició el que agafaría al matí seguent. La entropia i les meves maneres maldestres de regirar l' armari jugava en contra seu, i poc després va deixar-ho per impossible.
Al final va trobar la solució al problema. Si no pots amb l' enemic, uneixt-hi. I va anar substituint tot el meu vestuari per combinacions intercambiables Tot havia de combinar amb tot. Durant anys vaig vestir sempre amb tons marronosos, beig i negres. Encara avui, molta de la roba que porto és fruit de la seva ansia uniformadora.
Ara em surt una filla amb un sentit de la estètica altament desenvolupat. De moment, incideix i decideix en la tria del seu vestuari. Per la forma que em mira, crec que no tardaré en notar la passió social que desperta la moda.
Pastissets de farina d'arros. En crú
Metro linea 5, feia anys que no el tastava. Molt nou, pvc blanc satinat, rollo mc'donalds acabat d'inagurar. I molta gent. Extranya gent. Anar amb metro sempre mha produït una sensacio extraña, barreja de acceptació benèvola i complexe de lemming. Pròxima estació, Badal, i no em donarà temps d'acabar en dos estacions. Escric lent amb el mòbil. Ara Collblanc. Com que no vull perdre més temps del que ja perdo, deixo les meves ínfules d'escriptor per la tornada, i em preparo per baixar.
He firmat un pacte de no agressió. A contracor. A contrapel.
Elefant en una botiga de vidre fí. A punt d' entrar. El caos és inminent.
Mentrestant, el botiguer, s' afanya buscant formes de que el paquiderm no acabi tallant-se. Hi ha gent així. Ho sé. N'he conegut algun [a].
Published with Blogger-droid v1.6.5
I ja és pel matí.He firmat un pacte de no agressió. A contracor. A contrapel.
Elefant en una botiga de vidre fí. A punt d' entrar. El caos és inminent.
Mentrestant, el botiguer, s' afanya buscant formes de que el paquiderm no acabi tallant-se. Hi ha gent així. Ho sé. N'he conegut algun [a].
Subscriure's a:
Missatges (Atom)