Senyorets i senyoretes. Seguint la màxima implacable de "al mal temps, bona cara", he provat aquest matí de llevar-me animat, fent recompte tot el de bó que tindrà el día.
No hi ha massa per escollir, osea que avui, mirarem de centrar-nos en les petites coses.
Dutxa calenta, i m'hi he tirat deu minuts! Com si fos un SPA (per cert, algú sap que volen dir aquestes sigles? Sientete Puro y Amado? Sal Pasmado y Atontado? Solo Para Ascetas? Sistema de Presión Acuifera?)
Agafo un llibre curt, divertit, i que no faci pensar per riure una mica al tren (aparquem Bolaño, que m' està donant mal de cap, i tirem per un 007, que per a qui no ho sàpiga, també els llibres són millors, infinitament, que les pel.lícules)
Aconsegueixo treure'm un barb que em molestava. Eliminava la simetría clàsica del meu rostre. (Si, ja se que això no és gaire engrescador, però de vegades et dona bon rotllo)
Em miro el face. Efectivament, poc moviment. Però algo hi ha, sempre hi ha algo.
- Per cert. El grís el tinc aparcat definitivament, i no és d' avui. És un color molt patètic, que no queda bé més que amb el negre, i jo sempre he sigut més aviat de tons tirant a blaus foscos. El negre, pels trajes. Grís? Als mitjons com a molt, si són de ratlles. - I sempre he pensat que la Luz (Casal) tenía raó. Els díes, si xungos, que siguin negres o marrons. El gris es queda per als senyors que robaven el temps en una novel.la de Michael Ende. -
- També m' agrada el beige Land Rover. Dona, com el blau, sensació de profunditat i d' espai. Ademés és molt sofert -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada