cero

Recordes que feies quan l'Univers va explotar? Jo no. Soc incapaç de colocar el moment en el meu caixò de espai-temps, mitjons plegats i engolits per si mateixos, roba de matí esperant encara el "llum i acció".

Potser, per l'hora dic, potser ni tant sols havies obert les parpelles, estirada-estesa sobre llençols de fil, amb restes de flassada als peus i la teva ma, en gest casual, reposant sobre la meva espatlla.

Era estiu -diuen els calendaris- i el que si recordo -o imagino, de tantes vegades que ens ho hem explicat- és que semblava mentida, a aquelles alçades, i encara, de fresca, em llevaves de matinada - Tanca el balcó que em glaço! - 

Poc després vas marxar. I de seguida, en dos o tres dies més, per tot arreu corria la noticia, i tots n'estavem al corrent i tots n'erem experts. De quarks i de forats negres, de BigBangs i de multi-dimensions. Però a mi, aleshores, tant se me'n donava. 

L'univers va explotar un dotze de Novembre, cap a les cinc de la matinada (UTM).
Com que la percepció dels sapiens és tant lenta - retardada - encara no ho veiem, però els nostres super-computadors, microxips i fins i tot la cafetera que ens va regalar la Tieta dels Collons ho van saber en menys de cinc minuts. I es van negar a seguir fent el que fós que fessin.

I que no em sorprèn... Trastos amb mini-micro-cacharrets, quasi-cervells, que decideixen pel seu compte fer net, viatge iniciàtic d'un despertador d'ultrasons quan descobreix que s' acaba el temps. Te vocació de cartógraf, i  sempre ha volgut sortir a fora a coneixer el mon...

i cridaven, en forma de bits, escampant la noticia.

001 01001 10010 00110 ... - que el temps s' acaba! -

anonimat

L'anonimat m'està matant. Jo, que havia de ser el més famós, el més guapo, el més... I ja veus. Passa el temps, i és com el cable de l' ascensor voltant la corriola, ara amunt, ara avall, i quasi sempre a la planta baixa.

El més difícil!

Senyores i senyors! Desde les tundres més siberianes fins les platges paradisíaques de la Polinesia Francesa! Desde els deserts més infernals de l'Orient fins al més bucólic quadre de la "campagne française"! A tot arreu on ha estat, ha deixat la seva emprenta! (almenys si el llim trepitjat era prou tendre...).

I ara és aquí! Amb tots vostés! En Una, Dues, i fins i tot Tres Dimensions!

Amb tots vostés....

L'homo-escaldatus!