Anava pel camp, collint romaní,
les herbes son altes, el temps es diví.
El prat s' allargava, la vista m' enganya?
M'he rentat la cara? No es una lleganya?
Al peu, una pedra, m'ha fet aturar
m'he tret l' espardenya, l'hauré de buidar
Com conte de fades, de dins ha sortit
l'escarabat negre que em mossega el dit.
O bell escarbat, que mires atònit
aquest, el meu dit, et produirà vomit
Rosega una pedra, rosega l'asfalt
la meva carn magra tampoc no s'ho val
Que l'ànima negra que guia els meus actes
avui amb el diable ha firmat uns pactes.
I sigui de día o sigui de nit
tot aquell qui em tasti quedarà adormit
A cambi em darà, si puc aguantar
un camp ben ple d'herba on pugui buscar
un poc de romer, potser romaní
i algun escarbat que hi ha per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada