dotika konia, NIE!
dotika konia, NIE!
dotika konia, NIE!
Al embrujo de medianoche, con aromas de pachuli mentras la luna infinita y tus
huellas sobre la arena se reflejan en tus pupilas que brillan como estrellas eternas, , ,
[tres comas para respirar mejor]
te grito a madriguera de oido...
dotika konia, NIE!
la mort de la revolució
Muere villano!
Ja ja ja... Tu no tens...
I a sobre creus que tens.
Ja ja ja.
Ja ja ja... Tu no tens...
I a sobre creus que tens.
Ja ja ja.
Teoria de la Conspiració o El malsón de Darwin
Els mitjans de comunicació clàssics i omnipresents, fiables i recolzats per la llibertat de prensa. Artifex d' un guió en breu desfase temporal de la realitat que trepitjem. I anem tranquils! Caminem comodament per l'empedrat sòlid i recte, sabent que tot i que hi han diaris que giren la interpretació dels fets, no són els nostres, i els nostres no ho fan, i vetllen per a que surti la llum.
I un bon dia apareix el face i el Youtube, i hi ha una mica de moguda al carrer, i la nostra estimada tv3 ens ensenya una colla de bretols pican els vidres de les furgonetes de policia... Però allà hi ha algú més, Amb un mòbil, un cable, i conexió per a penjar un video.
Només volía...
Un altre principi? De fet. No. Segueix el mateix. El mateix puto reset que es resisteix. Desde fa anys.
Que coi em creia? Doncs el mateix quem crec ara. Que hi tinc dret. El putu dret diví. I em paro a pensar, i el que m' envolta és tant absurd que quasi no existeix, i mil.lers de jos aliens ho han pensat abans.
Superat el fàstic a la carn, menjo i mastego, amb la consciència intranquila, que no toca, que no és el que s' ha de fer, i potser em penediré.
Però.
Però, sincerament, dels mil.lers d' actes contra el meu esser moral, no en queda cap que no em deixi dormir.
Deu ser que no soc tant malparit com em veig. La pose al mirall somriu amb suficiència, i me la miro des d'aquest costat, i... Bingo! Cregut i ridícul, amb els pantalons massa amunt, set veuen els turmells. Quina fila! Aconsegueixo riure una mica, i penso, penso penso...
El problema és massa grós, i indivisible,
pa qué?
A dormir!
Un altre principi? De fet. No. Segueix el mateix. El mateix puto reset que es resisteix. Desde fa anys.
Que coi em creia? Doncs el mateix quem crec ara. Que hi tinc dret. El putu dret diví. I em paro a pensar, i el que m' envolta és tant absurd que quasi no existeix, i mil.lers de jos aliens ho han pensat abans.
Superat el fàstic a la carn, menjo i mastego, amb la consciència intranquila, que no toca, que no és el que s' ha de fer, i potser em penediré.
Però.
Però, sincerament, dels mil.lers d' actes contra el meu esser moral, no en queda cap que no em deixi dormir.
Deu ser que no soc tant malparit com em veig. La pose al mirall somriu amb suficiència, i me la miro des d'aquest costat, i... Bingo! Cregut i ridícul, amb els pantalons massa amunt, set veuen els turmells. Quina fila! Aconsegueixo riure una mica, i penso, penso penso...
El problema és massa grós, i indivisible,
pa qué?
A dormir!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)