Donat-se per vençut. I, com tota revolució que fracassa, el qui perd esdevé traidor.
Traidor!
Traidor!
Obligacions
El dia en que em vaig convertir en una obligaciò, un calfred a la espinada m'ho va cridar a cau d'orella. Massa cera, massa soroll de fons. O que quan no vols saber no escoltes.
El dia que em vaig adonar de que era una obligació les galtes s'escalfaren i van enrogir de vegonya. M'ho vaig negar. Tres vegades, rotllo Judes.
El dia que la obligació va esdevenir el meu alè, pudent a petó de tieta naftalínica, em vaig quedar quiet, palplantat, mentre cada pensament de més de tres lletres m'omplia la boca amb multiples variants sinonimes del fuig.
Fuig fuig fuig... On ningú et regonegui! Massa no-jo he esdevingut, i quasi no em recordo.
kaputt
De vegades em trenco. La pressió esdevé sufocant, la respiració espessa, i enmig de la sopa boba del ara, tinc un moment il.luminat. La llum explota en mil.lers de gotes de suor rància i fa desapareixer les ombres. Ho veig tot, i veig que no hi ha rés.
Es aquesta la realitat? Un espai buit, blanc aseptic, sense límits, on la vista es perd... Quin coi de somni he de perseguir? No n'hi han,aquí. No hi ha rés.
Aleshores, em lligo una manta al cap, i poc a poc torno a dibuixar, vacil.lant, les coses que en algun moment m'han importat. Dibuix de traç tremol.lós, en negre carbó sobre blanc boira. I m'hi aferro, tancant els ulls, i forçant-me a creure-hi amb totes les meves forces fins que lentament, tornen les ombres, els matissos, els colors.
Em juro a mi mateix que aquest cop és lúltim. Que no tornaré a mirar el fons d'aquest pou. Potser de fer-ho veure m'ho acabaré creient... . Per dintre, molt al fons, se que la batalla està perduda.
No crec ja en res. Només lluita. Pel punt d' orgull, per acumular victories que a mi em semblen absurdes però que cantades per altres sonarán a gestes heróiques.
De vegades em trenco. O potser es que un dia em vaig trencar, i ara no se com recomposar-me.
Negra nit
madriz barzelina, hem passat per torrejon de ardorz de eztomagoz. Era de notte, i sin embargar llovia. Es fosq. Tinc porrrrr. Auch quin viatge mes galdós.
Holliday
Vacances. Un fantastic i sorprenent egotour. Substitucio de personalitat durant una estona. I saltaré, ballaré, i potser fins i tot matreveixo a cantar. Vacances de dissabte... Ja.
Després (ja finalitzant dissabte)
Encara no he aconseguit parar el cervell.
Paraula taidora, escapada de esquitllada en un moment de pressió... Ets un error garrafal, una relliscada del inconscient, un acostament maldestre?
Després (ja finalitzant dissabte)
Encara no he aconseguit parar el cervell.
Paraula taidora, escapada de esquitllada en un moment de pressió... Ets un error garrafal, una relliscada del inconscient, un acostament maldestre?
Choose
De vegades no podem escollir. Ens trobem inmersos en una pantomima, imitació patètica i desangelada del que volem~creiem, i la circunstancia decideix per nosaltres. I passen els mesos, i els anys, i quan menys tho esperes tadones de que no vas decidir tu. De que mai decideixes tu. Que com putes tirades de daus, latzar es lunic imprevist, i en el fons aquest cami lhem fet massa vegades.
I si decidir es intrinsecament impossible, decideixo almenys decidir a cop datzar. Tiro la moneda a laire i quan cau surt
forat
Un forat
rodó, buit, foradat, m'hi passa el braç!
Yeah
Hi ha un forat, a la meva vida.
Creia que era a prop del meu cor,
creia que era entre la quarta i la cinquena costella
però és més gros.
Alguna cosa he perdut pel camí
Si, hi ha un forat. Forat, Pou, Tunel, Fossa asèptica.
un lloc per endinsar-s'hi? o esfonsar-s'hi?
Potser. Espera... Si hi entro primer el cap...
Ei! si aquí hi ha una festa!
Hi ha una festa
al forat de la meva vida
Em fa rabia no ser el centre de l'Univers
De vegades, em quedo mirant atontat la foto d' una galaxia, i inento imaginar-me com de petit sortiría si jo hi fós. I em fa ràbia. Jo soc jo, el meu centre, i com es que no gira al meu voltant la resta de la existència?
Si tanco els ulls, despareixeu! Si no penso en vosaltres, es com si no existissiu! I la punteta de raó em fa pensar que allà, a fora del meu cervell, la vida continua.
Que asco.
Em fot quan estic trist perquè estic trist i no hi puc fer rés. Em fot quan no ho estic perque no es gracies a mi.
S'apropa. No ho sents? Remor de riu de llim, el fang s'estén, blob blob, i va llepant el llindar de la porta.
Subtil i quasi inapreciable, només com una molestia, una punxada minúscula a l'esquena que et recorda cada quant que hauries d'anar al metge, però ets un home ocupat, i ho vas deixant per demà...
I avança. Joder si avança! Que fa dies que vam arribar a aquesta platja en forma de punt d' inflexió.
Tenim totes les dades. Tinc (i tens) tota la informació. Deixem portar-nos per l'instint més animal, creient-nos el alfa, o refugiant-nos en la negació de l'omega. Ja hi arribem. Després del miratge d'una societat més social, ara ja estem preparats per a creure que no hi ha alternativa, que és el millor dels pitjors, ens ho han dit mil cops. Feudalisme disfressat de estat del benestar benestant.
Benvinguts al nou mil.leni, on el que va poder ser es mou en el reflex de ones herzianes.
Benvinguts siguem, a la fí del mon.
Si tanco els ulls, despareixeu! Si no penso en vosaltres, es com si no existissiu! I la punteta de raó em fa pensar que allà, a fora del meu cervell, la vida continua.
Que asco.
Em fot quan estic trist perquè estic trist i no hi puc fer rés. Em fot quan no ho estic perque no es gracies a mi.
S'apropa. No ho sents? Remor de riu de llim, el fang s'estén, blob blob, i va llepant el llindar de la porta.
Subtil i quasi inapreciable, només com una molestia, una punxada minúscula a l'esquena que et recorda cada quant que hauries d'anar al metge, però ets un home ocupat, i ho vas deixant per demà...
I avança. Joder si avança! Que fa dies que vam arribar a aquesta platja en forma de punt d' inflexió.
Tenim totes les dades. Tinc (i tens) tota la informació. Deixem portar-nos per l'instint més animal, creient-nos el alfa, o refugiant-nos en la negació de l'omega. Ja hi arribem. Després del miratge d'una societat més social, ara ja estem preparats per a creure que no hi ha alternativa, que és el millor dels pitjors, ens ho han dit mil cops. Feudalisme disfressat de estat del benestar benestant.
Benvinguts al nou mil.leni, on el que va poder ser es mou en el reflex de ones herzianes.
Benvinguts siguem, a la fí del mon.
Garraf
Cuuurva. Cu-curva. Queen i pols mossegada.
Buff. Game over. Quantes vides em queden? Alguna mes, segur. Així que, per que no deixar que em matin i tornar al principi daqueta pantalla? Doncs perque aquesta pantalla es un puto conyas, i no tinc gens de ganes de repetir.
Mentrestant, hi ha premi? I soc jugador, no?
Insert coin.
all i ever wanted, all i ever needed, is here in my arms...
Crec. Però no ho trobo. Alguna cosa sobre mi, que aquesta nit te ganes de sortir, i no m'en surto. Seré un sortidor (brollat, que brolla, o sortit, ves a saber) i en l'anonimat estés ho provo, i ho provo, i ho provo... No provis tant, dic, fes-ho! I res, tu, el eterno diletante, retornant a la ostra que és el meu mon. I que es perfila tant petit... Sic.
fes-te fotre?
I doncs. On somies que no et veig?
No hi han parets que m'amaguin la visió. I mentres, esbandeixo el fil del pensament i juro violència extrema.
Tinc avui unes ganes bojes de baixar a qualsevol cutre-bar ple d'imbècils futbolistes amargants i barrejarme, i hostiar-me amb algun monstre de dos per tres (metres) i sortir escopint sang amb un reset cerebral. No funciona. El que porto a dintre és més sibilí, i no es passa pessigant-me ni gelocatilant-me.
Fes-te fotre. Si no saps viure, deixa-ho.
No hi han parets que m'amaguin la visió. I mentres, esbandeixo el fil del pensament i juro violència extrema.
Tinc avui unes ganes bojes de baixar a qualsevol cutre-bar ple d'imbècils futbolistes amargants i barrejarme, i hostiar-me amb algun monstre de dos per tres (metres) i sortir escopint sang amb un reset cerebral. No funciona. El que porto a dintre és més sibilí, i no es passa pessigant-me ni gelocatilant-me.
Fes-te fotre. Si no saps viure, deixa-ho.
Puto bassal
Puto bassal. Semblava assequible. Semblava que amb una petita esbranzida, zip, ja està. I en comptes de, doncs xof. I la incoherencia xopa sabates i mitjons, mulla els camals dels pantalons, esquitxa la jaqueta, i humit sacsejo com un gos, espolsant-me en moviment tremolós, quasi vibratori, i absolutament inútil.
Oh dolça criatura, que no n'he sabut prou de viure, i de sobte m'adono al vell mig, a l'equador, i encara soc al llindar de la porta, amb el barret a una ma i la maleta a l'altra.
Matant-me a sacsades perdo el temps en lírica morta, i em resisteixo, engandulit d' inercia, i tinc són.
Però com a bon adicte anónim, cada nit m'en vaig a dormir pensant que aquest cop sí. Que demà salto. Que ja està bé de tanta estupidesa. I com en una película dolenta, projecto un demà on, quan surti a buscar-me, ja no hi seré i ja hauré pirat.
Sglub. Demà si.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)