Com en una nau espacial. Ciao bambinos! Em piro,i el d'aqui una estona és l'únic que m'interessa. La resta, pors, angoixes, esperances, il.lusions... es van atenuant amb els kilometres com sopa de boira al sol.
I mente l'acceleració emocional m'empeny contra el.seient, i vaig veient les imatges dels útims dies cada cop més petites, escolto amb els cascos el bowie, dient que desde aquí el planeta és blau i no hi puc fer més.
Si avui es dimarts, aquest tren em porta a Sitges.
I mente l'acceleració emocional m'empeny contra el.seient, i vaig veient les imatges dels útims dies cada cop més petites, escolto amb els cascos el bowie, dient que desde aquí el planeta és blau i no hi puc fer més.
Si avui es dimarts, aquest tren em porta a Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada