Tinc sequera literaria. Serà del Sant Jordi. O de l' exces de feina. O de que tinc el cap en un altre lloc.
Perque ploure, plou prou!
Tinc sequera. A la boca, a la gola, la sensació d' estar a punt d' entrar un altre cop en un desert sense dur ni gota d' aigua.
Escolto l' últim disc de AF, i es veritat. és una mica trist. És bó però... Molt... Ara mateix, quasi millor una altra cosa.
Tinc sequera. Inclús de gustos. No em ve de gust rés.
Estic aburrit, o trist, o necessariament desconcertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada