I jo, impressionable de mena, li he tornat l' esguard. I m'ha dit que me la emportés. Que durant un temps em vetllaría els somnis. - Els somnis? Quins somnis? jo no en tinc de somnis! Jo només actuo, executo, i miro de mantenir el petit grau de consequència que em pertoca! -
Ha rigut. No se com, però ho he notat. I en el riure, com en el conte, cent mil cascabells tronant entre els parietals. Quan per fí ha tornat el silènci, jo perdut ja en cada reflexe i sense cap ganes de sortir-ne, m'ha fós els pensaments fins que tot jo només era somni.
El ring absurd del telèfon rebent un correu m' ha despertat i m'ha escopit fora de cop. Ansiós, com tant sovint en els últims temps, he esborrat la imàtge per centrar-me en el fred saber estar d'una safata d' entrada plena de ofertes - ulleres MailAulf , novedades scrapbookin, vueling... -.
M'ha quedat el regust dolç. Segurament inassolible, però tinc un somni. Un somni de mar.
De moment, la imàtge em lliga les paraules.
Bona nit, i bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada