Encar hi ets, estimat amic? Encara segueixes mirant, de tant en tant, a veure si es cert que m'he buidat del tot? Però no es buit, no, que és ben bé al revés! Era el buit el que m' enpenyía a provar d' omplir-lo amb paraules...
I ara em queda la curiositat justeta per a saber qui ets. El respecte per l' interlocutor anónim, que amb les seves punxes en la gàfica plana m'emnpeny a, de tant en tant, pehar un cop d' ull i escriure alguna cosa, cuïta-corrents, per a que la decepció no sigui majúscula.
El cert és que no tinc massa temps. Les decisions se m'han anat acumulant durant aquests mesos, i estic en temps de pròrroga. Les aigues tornen a ser planes, i m' estabilitzo, quasi sempre, en un afany mundà d' assolir un estatus reconegut en el meu entorn. Patètic? Segurament. Però no em queden masses il.lusions tangibles!
Salut, i ara també, Peles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada