D' un país aïllat, els ports tancats per si venen de l'est, amb llevant i gust de sal, els ponts ensorrats, per si volen creuar el riu, i al Nord, del fred, ni en senten a parlar. La muntanya vilgila, botxí de gel.
Arraulit, entre aquestes quatre parets, em pregunto com he arribat aquí. La llum de la porta m' enpeny encara més contra les parets, i suo i només vull oblidar.
Per trencar el cercle, una mica de gimnàsia sueca. m' en recordo de primaria. Braços amunt, cames tancades, un salt, braços en creu, cames obertes, un salt... Un bon principi. Cada día una miqueta més. Demà quatre flexions i quatre abdominals. La conquesta del cervell per l' endorfina esportiva.
Si pogués deixar de veure'm tant ridícul, deixar d' imaginar-me amb el mallot fucsia de la Nasarre... Quin mal que va fer per la imàtge de l' esport, pobra noia. Mallot fucsia, calentadors blaus, i el nas empolvat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada