Ara

L'ara. Resultat dun trenat de tots els monstres i pors d'ahir i tots els somnis de dema.

L'agulla del comptakilometres que marca alguna cosa tant fugicera que es  un esborronat per a la vista, un espatec continuo. Hei hei heu!


Crash! he fet aquesta nit.

Tornava de sopar a casa d' uns amics. M'es amunt de plaça Lesseps, i he sigut tant xulo que no he volgut cambiar el vehicle habitual.

Amb rodes a les sabates, baixant per major de Gràcia, m'he adonat de que era massa perillós. I m' he llençat a donar voltes pels carrerons de Gràcia.

Ups. en principi molt bé, però poc a poc, carrer Salmerón, una gentada increible! Passo a Vardi, i encara pitjor... I en una cruïlla, no se de que amb que, de sobte m' han sortit una happy family caminant...

Pare, Mare i nena pre-adolsecent, i jo que hi anava de cap. i com a les pel.lícules, en càmara lenta, el pare estirant cap a una banda, la mare cap a l' latra dreta, esquerra, cap on vaig, no puc frenar a temps (tampoc no en se massa de frenar en baixada...) Esquerra! Vorera! Salt! I puto cotxe que surt just en aquell moment, crit de la nena, i CRASH. Empotrat.

Hostia. Quin mal em fa tot. El que més, l' orgull. - Si no sabes, ves caminando! Em cridaven, jo per terra mig dessagnat... Bé, dessagnat no, que només tinc un tall a la cama, i no han calgut ni punts.

Però ridi ridi ridi. Durant una estona, sentat a terra, m' he esperat a que la penya pirés. I he dubtat.

Estava a punt de posar-me les sabates i deixar les rodes. Definitivament. Però que carai. Ja recuperaré la tècnica. M' he aixecat, i poqueta a poquet he anat marxant, conscient de les mirades desaprobatories, però intentant mantenir el cap ben aixecat.

Crash! Encara em tremola tot. Demà seguiré. La letra con sangre entra, i el patinar també!
Bona nit i bona sort.