EXIT

De vegades, en una feina molt complicada, assoleixo un EXIT. No passa sovint, i últimament menys, però de tant en tant... de tant en tant tinc un dia realment brillant. I faig alguna cosa veritablement espatarrant.
D' aquelles que faríen morir d' enveja a d' altres programadors.

Aleshores, paro. Ho probo. Ho torno a probar. I tinc un moment de eufória salvatge. Em sento l' amo del mon.

Al cap em balla la idea de fer alguna trucada. De compartir-ho amb algú, perque de que serveix ser absolutament creatiu si no pots compartir-ho? Si no pots veure com algú empatitza amb tu fins al punt d' estar realment eufóric per la teva eufória? ...

En aquests moments, em sento sol. El que faig no te puta gràcia per a ningú que m' importi, i amb qui m' agradaría compartir-ho, encara que no ho entengui, no puc per raons de salut mental.  Amb els altres... com a molt rebría una palmadeta a l' esquena.

Quina merda de curro. Amb el que m' agrada a mi anar d' estrella!