Però aquí no. I em sento una mica culpable. Hauría de restar silenciós, desapareixer del mapa i integrar-me en la dansa macabra dels mortals, en rutines aparents i tallat de bon matí.
Per algun lloc s'ha d'escapar el vapor. I sotmés a les presions de una xarxa social poc sociable, triangulo el meu estat en hipofisi caramelitzada.
Sublimo. De solid a gas, sense estat intermig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada