Inconformistes,

ens revoltem contra la identitat dels nostres jos, el teu i el meu, i mirem de crear un nou espai, on no siguem qui som, sense cap més contacte que el del escribidor amb el lector.

Perque les cinc neurones seguim anant per lliure, imbatibles, ignorades, i és només de tant en tant que ens deixa agafar el control i forcem la màquina al màxim per a tenir aquest petit moment per a nosaltres.

N'hem aprés. Hem aprés que el nostre objectiu no és assolible, i qué és  l' únic que podem esperar. No desapareixer.