El procés és llarg. Molt. I jo, impacient de mena, començo a donar voltes dins la gabia, rascant-me les espatlles amb la reixa.
Ni idea de cap a on aniré quan s' obri la porta. De moment, només en faig un tast de tant en tant. I miro de que sigui el just per assaborir el que esdevindrà. Malauradament, el meu estomac no es capaç d' assimilar encara el segon plat mentre que la meva gula no s' acontenta amb una tapa a peu de barra.
Però res que el temps no curi, diuen, i la cremada ja fa dies que ha cicratitzat. Ara els muscles han de recuperar el tò. Tò tonificat, tò atornassolat.
Help! crida la consciència reapareguda, Però poc a poc, recoloco. Recoloco. I ja em sento els dits, i ja em sento la ma, i ja em sento el colze...
Demà que? potser les orelles? Costa, es clar. I la llum em fa mal als ulls. Peró, però.
Es fantastic despertar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada