Hou hou hou, crida a l' hivern un paio gras vestit de vermell, mentre el negre de torn, alt i escardalenc, corbat pel pes de la gelera, camina set mesos més enllà amb el seu "Leke leke, tutifruti, vitamina".
Assegut just davant, mels miro amb timidesa, perque m' encanta el vellut, i el cabell negre i espés, i jo també voldria cridar "Leke Leke" i moure espasmodicament una campana histèrica.
El cabell és rós, i laci, com de princesa paranoide, i no aconsegueixo prou valor per a aixecar-me i pirar-me amb l'home del sac. Em quedo aquí, amb la estupida timidesa del qui no vol molestar, preguntant-me si hauría o no hauría de trucar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada