A sitges. Pista de tenis, ciment blau i gomós, i buit. Sempre buit. Excepte per la xarxa divisora i el banc de ferro rovellat que contempla el partit inexistent.
Un lloc idoni per a sorpendre amb la facilitat de assimilació que te el meu bitxo. I després de tres sessions ja es desllisa, insegura, però amb una resolució fruit de la tranquilitat que dona comprobar que el cop amb amortisers és indolor.
I aquí estem, dos cops per setmana, ella, un drac, un tauró, un mosquit vegetarià i jo.
Aprenent a patinar.
En acabar, bany i sopar. I després em piro. I es ara, al puto tren que em dú a barcelona, que em cag en tot i esdevinc un altre cop el malhumorat de sempre. Bon rotllo de dimarts i dijous, i un finde de cada dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada