Posava segells.
Tampó-tinta, cop sec al paper.
I aixeca el paper del munt,
segellat,
i posa'l amb cura
a l'altre munt.
Munt evolutiu, creix imparable,
ombra borrosa, quan d'un cop d'aire l'has buidat?
I sant-tornem'hi.
Cortando el viento, muchachos,
que se acumula la tarea.
La imaginació - creativitat - ganes de menjar-se el mon
[digues-li com vulguis]
s'ha anat florint, pa humit a la fresquera
esdevé formatge blau
tancat al casc impenetrable
dels ossos del crani.
I ara, com santa Teresa
els efectes del fong al·lucinogen
comencen a notar-se.
I el paper esdevé la enclusa
i el tampó un mall de ferrer
i poc a poc estic forjant la espasa
que trencara la puta cadena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada