He perdut la parada. No la trobo.
Ahir la tenía aquí, com abans d' ahir,
sempre a la butxaca,
al costat de les claus
I avui? No hi és!
Era la meva parada.
Potser no era la més formosa
(sense marquesina, tan sols un pal
amb una anella de plàstic
on s'hi llegien el quan, el com,
i el cap a on)
Però era la meva,
i per a mi, això era tot.
D'es d'aquí vaig veure
arribar l' estiu
I una dona preciosa
arrossegant el carro de la compra.
Des d' aquí vaig olorar
el perfum de la veina
I un gosset pelut
que em llepava les sabates.
Torneume la parada!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada